El mallorquí Pep Suasi presenta dissabte a La Mirona, acompanyat d'Els Electrodomèstics, el seu nou disc, «Equilibrista Emocional», compost mentre es va estar rehabilitant del consum de cocaïna a Projecte Home. Tots els drets d'autor i la taquilla de la gira, són per a aquesta organització
Els ingressos a Projecte Home? I per quina raó?
A Projecte Home vaig passar per un procés de creixement personal, que va durar uns 18-20 mesos, per deixar la meva addicció a la cocaïna. Durant aquells mesos vaig escriure moltes lletres, sobre les meves emocions sobretot. Sense Projecte Home, no hi hauria hagut aquest disc.
Per tant, va fer molts equilibris emocionals.
Els faig ara, les emocions no es controlen, s'han de deixar sortir. Fer equilibris és sa, vol dir que sempre estàs a l'aguait. És una manera de no recaure.
Ha optat per explicar-ho i no per amagar-ho, com fa tanta gent.
Sap què passa? Ja em vaig amagar molts anys. Qui té una addicció s'amaga i es menteix a si mateix. Sobretot després, perquè mentre consumeix, tot és super guai. Ja que la música em dona l'oportunitat, vull visibilitzar el problema de l'addicció. Fer un disc així, d'emocions, és el millor que m'ha passat en la música.
Com es va adonar que havia de fer alguna cosa?
No me'n vaig adonar, jo no era conscient de tenir cap problema. Em deien que tenia un problema i jo ho negava, la negació va durar molt temps. A Projecte Home m'hi van portar, no vaig anar-hi voluntàriament. Allà l'equip terapèutic et dona eines perquè posis nom a allò que tens. I vaig veure que sí, que era un addicte. I és el millor que m'ha passat a la vida...després del meu fill.
Van ser uns mesos durs?
És clar, molt durs. Allà et coneixes a tu mateix. Que ets un mentider, un trampós, i és dur d'acceptar. És molt dur arribar a reconèixer que ets un mal pare. Fins que dius: no ho vull ser més.
Suposo que quan ets famós, tothom t'ofereix de tot.
N'ofereixen per tot. Jo no vaig començar a consumir en la música, sinó quan jugava a futbol a tercera divisió.
No foti.
L'estereotip de sexe, drogues i rock and roll referent a la música es pot aplicar també a l'esport i a qualsevol professió, inclosa la política. La droga és a la societat, no només a la música. Li diré que potser no és la música el lloc on més droga hi ha.
Costa, dir que no?
I tant, jo vaig estar molts anys sense dir-ho. No dius que no fins que no et vols curar. Però el que costa més és no recaure. Jo vaig estar dos anys sense consumir, i hi vaig tornar. Si no tens les eines, recaus. Si les tens, et dius: Pep, no. Pep, gestiona bé la ràbia i no vagis a esnifar.
De ganes encara en té, a vegades?
El meu pensament encara va a la cocaïna. No diria que són ganes, però sí el pensament de «veus, ara hauria consumit». No són ganes, és un conflicte interior, però ha de guanyar el no.
Un dels problemes és que la cocaïna sembla més « guai
La cocaïna sembla guai, però tot és mentida. Diguem que és més social, mentre que l'heroïna és més decadent. A més, és molt fàcil d'aconseguir, la tens com qui diu al caixer automàtic. De tota manera, el problema gros no és la droga, sinó l'addicció al que sigui, fins i tot les escurabutxaques.
Hi deu haver nits que ni recorda.
Sí, jo sí, ho recordo bé tot. No es tracta de la quantitat que consumeixes, sinó la freqüència. A mi no m'han recollit mai de terra. Després tenia eines per dissimular, era un trampós. Per això em va costar tant acceptar que tenia un problema.
