Girona hi ha gairebé un centenar de peces artístiques que embelleixen carrers, places, jardins i/o rotondes. Són escultures de períodes i autors ben diversos que poden anar des del monument als herois de la Guerra del Francès (1808-1809), obra de Josep Ferré i Joan Olivé, més conegut com del Lleó per la columna que corona la base construïda sobre el baluard de Sant Francesc, a les columnes Llindar d'Europa, de Bonaventura Ansón, realitzades amb motiu de la inauguració de la variant de l'N-II l'any 1993. A la dècada dels 80, l'Ajuntament va iniciar una política encaminada a dotar la ciutat d'obres d'art que d'alguna manera trenquessin la sensació de tancament i de grisor, fent així de Girona una galeria oberta a les mirades encuriosides dels seus ciutadans. En aquell temps, varen sorgir peces com la Nefer Mediterrània, de Marcel Martí, a la rambla Xavier Cugat, l' Abraçada de Pepe Noja al passeig Sant Joan Bosco, la Columna a la història de Girona de Domènec Fita a l'entrada de Pedret, el Naixement de la vida arbre de Xicu Cabanyes als jardins de sota les vies del tren o l'extraordinària escultura A Europa, d'Andreu Alfaro, avui situada a la rotonda de Can Vidal per bé que el seu espai natural hauria de ser aquell pel qual fou projectada i inicialment instal·lada, és a dir, la plaça d'Europa.

L'any 1991, el periodista Jaume Fabre va inventariar les escultures a l'aire lliure que hi ha a Girona i les va recollir en el llibre Guia d'escultures al carrer, amb recomanacions i itineraris per fer a peu o en cotxe. L'autor, que havia elaborat aquell treball després de «llargues passejades amb els ulls ben oberts», ja advertia el lector que, tot i que en alguns casos constava a l'escultura la signatura de l'autor i fins i tot la data de realització, «el més habitual és trobar-se davant d'una escultura innominada a partir de la qual calia començar una veritable investigació detectivesca». Fa més de dos anys vaig tractar aquest tema de la manca d'identificació de les escultures reclamant que, així com encertadament es fa amb recordatoris diversos mitjançant una placa mínimament explicativa -la darrera, el centenari del xuixo a la Cort Reial- es fes també amb les obres d'art que tenim disperses per tota la ciutat. L'associació Amics de la Unesco, que ho havia reclamat en diverses ocasions, va reiterar el seu suport i l'escultora Rosa Serra va tenir la gentilesa de fer-me arribar una carta en què agraïa la meva preocupació per aquest tema. En aquest sentit, també l'Ajuntament es va manifestar favorable a la iniciativa tot i que en aquell moment estaven pendents de decidir la forma i el material de les plaquetes que s'haurien de col·locar a cadascuna de les peces artístiques.

Ara com ara, però, el més calent sembla a l'aigüera. Darrerament, l'artista Jaume Plensa va estar a Girona i els mitjans varen fotografiar-lo davant la seva obra Capsa de llum, a l'avinguda Ramon Folch, però l'escultura segueix encara innominada, com també ho estan tantes altres que hi ha a la ciutat. Qui sap, per exemple, que l'escultura Cossos i formes que hi ha al carrer del Turó i el Tors de dona del carrer Bonastruc de Porta són de la Rosa Serra? O que les lletres toves de l'avinguda Pompeu Fabra són de Paco Torres Monsó? La manca d'identificació la trobem també en el bust de Prudenci Bertrana a la plaça de Catalunya, una peça en bronze feta per Ricard Guinó, artista que en la seva etapa francesa va col·laborar estretament amb Arístides Mallol, o en la nena de la Constitució de 1978 de Paco López, etc. Són tan sols uns petits exemples de les moltes escultures innominades que hi ha a la ciutat i que mereixerien l'admiració ciutadana i el reconeixement de la seva autoria. Una plaqueta amb el nom de la peça, l'autor i l'any. Així de senzill.