24 de novembre de 2018
24.11.2018
Diari de Girona
Josep Maria Romero

«En ser estofat, vaig relativitzar el fet d'estar menjant gos»

24.11.2018 | 01:27
«En ser estofat, vaig relativitzar el fet d'estar menjant gos»

Josep Maria Romero és escriptor i viatger. Tan viatger que fa més de 40 anys que viu a Àsia. Col·laborador durant molts anys del mític programa radiofònic «Els viatgers de la gran Anaconda», va ser fa poc a la llibreria Ulyssus de Girona per presentar el seu darrer llibre, «Cròniques orientals».

Què té orient, que tant ens atrau?
Que és diferent i sofisticat. Ja es veu que té una cultura antiga, o més ben dit potent. Una cultura clarament no per sota de la nostra, i això crida l'atenció. També hi deu influir el voler saber com pensa gent que té unes arrels diferents.
Allà enfoquen la vida de diferent manera que nosaltres?
En l'aspecte més profund de la condició humana, les pors, els anhels, etc., som tots semblants. Però després hi ha una qüestió cultural que sí que enfoquen diferent, mai no han renegat de l'animisme original. És a dir, de la prosperitat i l'afectivitat.
Ho pot explicar?
Per exemple, veurà que en qualsevol restaurant d'aquí portat per xinesos faran sípia a la planxa, paella, etc. Perquè busquen la prosperitat on sigui. I l'afectivitat significa que la unitat bàsica és la família, encara que estiguin aquí i no parlin ni català ni espanyol, se senten protegits per la xarxa familiar, que potser connecta fins i tot amb el seu poble a la Xina.
On té casa, en aquests moments?
A Tailàndia, però no a Bangkok, sinó a Xiang Mai, al nord. És una ciutat gran però tranquil·la, té un to molt calmat. A prop de les muntanyes, de la natura.
No serà veí d'en Frank de la jungla?
He, he, em penso que està més al sud. Tenim amics comuns, però no ens coneixem. Jo també vaig molt a la selva, però al nord.
Quin és el tòpic més fals sobre Àsia?
Un dels més falsos és que les dones asiàtiques són submises. Són submises amb el que els interessa. Amb el que no, que solen ser les coses importants, de submises no en tenen res. Saben exactament el que volen i tenen bastant de caràcter. Solen portar el timó.
O sigui, que tenen tanta mala llet com les d'aquí?
Sí, però tampoc no voldria semblar massa masclista dient això. Vull dir només que el tòpic de la submissió és fals. I hi ha un altre tòpic que és mentida.
Acabi d'enfonsar-me tots els ideals asiàtics, vinga.
La frase «t'han enganyat com a un xino» hauria de ser més aviat al revés. Indicaria que el xinès és tonto i se l'enreda fàcilment. Res més lluny de la realitat.
Què és el més estrany que ha menjat, en tants anys voltant per Àsia?
Gos. Es pot considerar estrany, no?
Depèn: era bo?
Bé, com que era un estofat, vaig poder relativitzar-ho. Ara bé, mentiria si li digués que el vaig menjar a gust i amb naturalitat. Va ser una mica per cortesia, amb unes ètnies que freqüento. Et pots trobar carn de rat penat, de serp, etc., és una alimentació de subsistència d'ètnies minoritàries de les muntanyes. Subsistència és menjar-te tot allò que corre per terra o tot allò que vola per l'aire.
I el lloc més rar on ha dormit?
Cap de gaire rar. En cabanes senzilles, en velers, sí. Em cuido, en aquest sentit.
Ja que es cuida, digui'm què li falta per provar d'aquest llistat de delicatessen asiàtiques: opi, cervell de mico, boxa tailandesa i sexe tàntric.
Hòstia, sap que no n'he provat cap? El cervell de mico em sembla una autèntica perversió, de boxa tailandesa n'he vist combats, el sexe tàntric m'interessa com a concepte però... no. I l'opi, no he tingut l'oportunitat correcta de provar-lo. De tant en tant surt al pas, però és una cosa que em prenc seriosament, i cal la companyia i el moment adequat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook