«També hauríem de posar al pessebre la figura del pixaner»

Per què escriu per a nens?

És que tots som nens. Ens va creixent el cos i ens fan creure que ens fem grans, però sempre tenim a dins l'esperit del nen. Jo sempre dic que soc molt infantil, perquè penso que l'espontaneïtat, la fantasia, l'honestedat dels nens, les hem de conservar. El que passa és que la vida ens ho fa ocultar, per sobreviure en aquest món de monstres.

No estan sobrevalorats, els nens?

Avui dia se'ls escolta molt, s'està molt pendent d'ells, però no estan sobrevalorats. Al revés, els hem de valorar moltíssim, perquè ens donen exemple de moltes coses.

Són egoistes, maleducats, violents, cridaners, incontinents...

Molt cridaners, això és veritat! El que passa és que vostè ha dit cinc adjectius negatius, però en podríem posar més del doble de positius. Com tothom, tenen qualitats negatives i positives, però les positives compensen amb escreix els crits que puguin fer quan tens mal de cap.

Veig que un dels contes que porta es titula «El pixaner». És la figura que falta al pessebre?

És clar, que sí! En aquest conte revelo la veritat. No sé si ara faré un espòiler...

No pateixi, la contraportada és només per a adults.

Doncs el pixaner tenia una gran habilitat amb el pipí, més que pipí semblava un riu. Gràcies a això va poder evitar un foc en el campament del pessebre. L'únic que ho va veure va ser el caganer, que en aquell moment estava darrere d'un arbre. Però no ho va dir, perquè tenia por que el pixaner li tragués protagonisme.

Merda de gelosia, podríem dir.

Però ara que ho hem descobert, crec que també hauríem de posar al pessebre la figura del pixaner.

I la Mare Noel? No em digui que també ha descobert que Santa Claus és un travelo

He, he, no, és que em qüestiono les llegendes amb humor. Plantejo que era una dona, i abans de sortir amb el trineu es va abrigar amb una bufanda. Llavors, a la nit, quan veiem al cel la silueta de Santa Claus, com que estem educats en el masclisme, ens pensem que la bufanda que voleia és una barba. Però és ella, ja l'hi asseguro jo (riu).

I les Tres Reines, per a quan?

Encara no hi són, però l'editorial ja m'ha fet la proposta.

Inclusivitat a tot drap?

No, no és l'objectiu, tot i que ara farem El caputxet verd. I La ratolina Pérez, que és germana del ratolí Pérez. Vull destacar que gran part de l'èxit de la col·lecció és de la il·lustradora, la Cuchu. No ens coneixíem de res i va ser com un amor a primera vista, congeniem totalment.

El problema és que els nens ja no llegeixen, miren vídeos...

Els més petits no, als més petits els agrada passar pàgines. Pensen: què hi deu haver aquí darrere? Els agraden molt els contes. I els agrada molt que els pares els els llegeixein.

No me'n parli. És conscient que els contes són una crueltat per als pares?

Ha, ha, set i vuit vegades seguides. I sempre amb la mateixa entonació. I ai de vostè que se salti un paràgraf! Però està bé que els pares trobin una estona per estar amb els nens.

Pobres nens. Ja saben el futur que els espera?

No, i aquesta és la gràcia. És com quan mires una pel·lícula, que no saps com acabarà.