Carmen Machi protagonitza «Cronología de las bestias», la història d'una família destrossada per la desaparició del seu fill fa més de deu anys, escrita i dirigida per Lautaro Perotti, que es presenta divendres al Teatre Municipal de Girona.
Escolti, Aída...
Ui, m'ha dit Aída? Ja comencem malament.
Com es fa per aconseguir no encasellar-se en un paper com el d'Aída?
No ho sé, mai no he tingut cap obsessió per no encasellar-me, ja havia fet molts altres papers abans de la sèrie, i després també n'he tornat a fer molts, i en cap altre he interpretat el mateix rol. Per tant, no té cap mèrit, no he lluitat gens per a això.
Imagina alguna cosa pitjor que la desaparició d'un fill, com passa a la família de l'obra?
No tinc fills, però imagino que ha de ser una cosa terrorífica. Tenir ganes de tocar el teu fill i no poder, ni saber si mai més podràs... Terrible, i més si hi sumes l'angoixa de no tenir el cadàver, de no haver-lo vist. Suposo que ha de ser com estar morta en vida.
La mentida té un pes important a l'obra. Menteix gaire, vostè?
I vostè?
Jo sí.
Jo menteixo el just i necessari (riu). Depèn de la situació. A vegades es pot mentir per necessitat, o per fer un favor. No sé, depèn. Diria que no menteixo però a vegades callo la veritat.
Perdona la mentida?
Mentre no sàpiga que em menteixen... Ara seriosament, no es pot contestar ni sí ni no, és més complicat. Depèn de cada cas. Inclús de cada família.
No acaba trencant la família?
No necessàriament. A la família passa de tot, perquè t'acompanya tota la vida.
La veritat ens persegueix?
La veritat també és relativa. A vegades el que et persegueix és la mentida. No sempre és bo dir la veritat. El que de veritat et persegueix és la realitat.
Li deies.
A la vida et tortura el que no vas fer podent-ho fer, arribar tard a les coses, no haver abraçat a qui havies d'abraçar... La veritat t'acompanya sempre, i no sempre és agradable. A vegades un no sap com reaccionar davant les coses. És com el que li deia de la desaparició d'un fill, que encara que t'expliquin el que se sent, no pots imaginar-ho.
Què li sembla venir a Catalunya, després que un actor demanés el boicot contra vostè quan actuava a Barcelona?
No vull parlar d'això, jo amb els catalans sempre he tingut molt bona relació. Allò és una cosa oblidada... que no vol dir que no passés. Però no tinc cap ferida, em va semblar tan absurd que ni hi vaig parar atenció.
No està sola. Sàpiga que aquí s'ha titllat de botifler en Cercas, la Sardà, en Lacuesta, la Coixet, en Marsé...
Ja ho sé, segueixo el que passa a Catalunya. Però bé, a mi molta gent em va donar suport, i això és el que compta.
