17 de desembre de 2018
17.12.2018
Diari de Girona
la gàrgola

Poma de Girona

17.12.2018 | 06:00
Poma de Girona

L'any 2018 s'ha declarat oficialment «L'any del xuixo». Des de l'Ajuntament i amb el periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós com a comissari, s'han impulsat una sèrie d'activitats i actes amb l'objectiu de difondre i promocionar el consum (moderat, és clar) d'aquest dolç típicament gironí. Ha estat aquesta una bona iniciativa, amb col·locació de placa commemorativa inclosa a l'antic obrador de la pastisseria Puig, on va néixer el xuixo. Bon moment per redescobrir-lo com una bona opció per esmorzar, berenar o com a postres després dels àpats nadalencs i, al mateix temps, posar en valor un senyal d'identitat ben gironí.
Més enllà del xuixo, tenim també com a element identificador de Girona la poma. La Malus doméstica es cultiva des de temps immemorial en aquestes comarques, principalment per terres del Baix Empordà, Alt Empordà, la Selva i Gironès. Un clima privilegiat, influït per la proximitat del Mediterrani i els Pirineus, amb temperatures suaus i fresques, una humitat relativa i uns marcats contrastos entre dia i nit donen com a resultat unes pomes de color perfecte, amb un alt contingut de sucre i en varietats diverses com la Golden, la Red Delicious, la Gala o la Granny Smith en funció de la dolçor, fermesa, acidesa, etc. Seguint la regla que la unió fa la força, l'any 1962 es va crear la Cooperativa Frutícola Costa Brava (actualment Giropoma Costa Brava SL), tres anys després la cooperativa Girona Fruits i l'any 1972 la Central Frutícola Empordà (actualment Frutícola Empordà SL).
Efectivament, la força de la unió de molts productors amb objectius compartits va donar el seu fruit, és a dir, la creació de la marca de qualitat «Poma de Girona» que l'any 2003 va rebre l'aprovació de la Unió Europea com a segell d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Avui els propietaris de les finques amb pomeres tenen molt present aquest segell de qualitat que els agrupa i, per tant, són curosos en els mètodes de treballar els camps minimitzant l'ús de productes agroquímics i aplicant processos que afavoreixin la diversitat de l'ecosistema agrícola. La poma es cuida i es mima i és per això que se segueixen processos d'innovació ja sigui amb sistemes de reg que permetin un estalvi d'aigua, mètodes biològics pel control de les plagues o renovacions encaminades a l'adaptació al canvi climàtic.
En aquesta recerca del màxim aprofitament del fruit, cal destacar l'aposta de MOOMA (Montgrí-poma), una iniciativa familiar que ha aconseguit unificar en la seva finca de Palau-sator no només els camps de pomeres d'una tradició de 50 anys, sinó la creació d'una sidreria única a Catalunya, l'elaboració de sucs de poma i un restaurant on els plats s'elaboren amb receptes culinàries que tenen la poma com un dels ingredients. També es poden fer visites guiades que permeten entendre el procés d'elaboració de la sidra, des de la selecció de les pomes, la bar­reja segons característiques, la maceració, el premsat i la seva fermentació.
Si el xuixo ha tingut el seu any, seria convenient que també el tingués la poma de Girona, que necessita, potser més que mai, el suport de les administracions públiques. Certament, avui un 60% de la poma s'envia fora de les nostres fronteres i, en general, s'han incrementat les exportacions, però continuen els problemes en els controls de la Jonquera i les amenaces de boicot com les que es varen produir l'any passat quan es pretenia suprimir la identificació de la procedència gironina del producte.
Són pedres en un camí que el sector fruiter procura anar apartant perquè creu fermament en la bondat i el futur d'aquest producte de casa però necessita companyia i suport. Una poma com a postres segurament no té el mateix «glamur» que un xuixo, però tanmateix aquest segell de qualitat gironí mereix atenció i respecte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook