06 de gener de 2019
06.01.2019
Diari de Girona
el boulevard

S'Agaró al sol de l'hivern

L'anticicló ens regala aquests dies una gran passejada tot recordant el seu creador, el gironí Josep Ensesa Gubert

06.01.2019 | 06:00
S'Agaró al sol de l'hivern

«L' anticicló ens ha regalat uns dies d'hivern formidables a casa nostra mateix. Ara mateix,escric aquest article davant de mar a Llafranc. Amb un lleuger jersei sobre la camisa. En poca estona aniré a acomiadar-me de la gamba de Palamós com aquesta es mereix, ja que ahir començava la veda. No cal entrar en detalls. És cert que els que han anat aquests dies al poble de Cadaqués han hagut de clavar peu a terra tot sovint per culpa de la freda tramuntana que no acaba de marxar. I els que s'acostaven a Vic es trobaven amb la boira. Tot va a gustos.
Quan fa un temps vaig emprendre la ruta de la Costa Bava a peu tot acomplint una promesa per l'ascens del Girona FC a Primera Divisió vaig redescobrir, de nou, el majestuós camí de ronda de s'Agaró entre la platja de Sant Pol i la platja de la Conca.
Lluny de l'afluència massiva de turistes, net i ben cuidat, amb un dia radiant, notes com les veles del vaixell interior s'inflen. Acabes molt millor que quan l'has començat. Quina meravella és el camí de ronda i que formidable és la ciutat jardí, la urbanització que a la dècada dels 20 del segle passat, incloent l'Hostal de la Gavina, va emprendre un dels gironins més admirables que he conegut, Josep Ensesa i Gubert.
En tornar a casa no puc evitar agafar novament el llibre S'Agaró, el somni de Josep Ensesa, que va publicar fa un temps Anna Ensesa Montsalvatge, la filla del fundador de s'Agaró. Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la presentació a l'hotel S'Agaró, establiment hoteler situat on hi hagué l'anomenada casa de la platja, una de les primeres edificacions de s'Agaró. Impulsat per la família Sibils-Ensesa amb el recordat Jordi Comas i la seva dona, Carme Hospital. Era ple de gom a gom i la senyora Ensesa va fer una ferma defensa del paper del seu pare com a persona que va posar el seu esforç i el seu patrimoni en un somni: com hauria de ser idealment la nostra Costa Brava.
Certament podia haver fet un hotel i promoure una urbanització. Com moltes altres. Però va fer molt més. Va llegar a la societat una determinada manera de fer les coses, amb gust, respectant el patrimoni natural i el paisatge. Afegint al projecte iniciatives que estan a disposició de tots, com és el camí de ronda.
Evidentment si la Costa Brava hagués tingut mitja dotzena de persones com Josep Ensesa repartides estratègicament de nord a sud, les destrosses que s'han produït (i les que ens amenacen avui mateix) haurien estat compensades per indrets on encara ens podem sentir dignes de nosaltres mateixos quan es tracta de valorar si individualment o col·lectivament hem acomplert amb l'obligació de no espatllar el que hem trobat. El llibre de la senyora Ensesa, que és vídua del notable arquitecte Lluís Sibils i Palau, essent alguns dels seus fills bons amics meus, és un gran repàs a la història de s'Agaró, de la família i del país.
Encara que vaig tractar molt més al seu fill, Josep Ensesa Montsalvatge, primer president del Patronat de Turisme de la Costa Brava, vaig tenir ocasió de saludar i xerrar algunes vegades amb el senyor Ensesa, fundador de s'Agaró. Per exemple, quan Josep Tarradellas, tornat de l'exili i ja com a president reconegut pel govern d'Adolfo Suárez, va projectar una visita a Girona a principis de l'any 1978. Un cop saludat, reunit i dinat rom del cap de Creus i vedella amb bolets en un àpat servit per Juli Lara a la Fontana d'Or, aquest va emprendre el viatge cap a s'Agaró per passar un intens cap de setmana de visites a La Gavina.
Vaig observar l'encaixada que es feren Josep Tarradellas i Josep Ensesa, la tinc gravada perfectament a la memòria com si fos ara. El president era afectuós i molt protocolari, no regalava abraçades. No era una abraçada madrilenya, de molts copets a l'esquena.
Agafats els braços es miraren als ulls amb una emoció detectada pels presents. L'endemà el senyor Ensesa ens va convidar a pendre cafè a La Gavina a uns quans periodistes. Una hora formidable amb un home que ens va recordar els seus inicis, el seu pare, la Girona de la seva joventut, l'epopeia de la guerra, les vicissituds de la tornada, la difícil convivència amb el règim i la seva indignació per les malifetes urbanístiques de la Costa Brava. Amb la perspectiva del temps, tota una lliçó de vida a un jove periodista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook