Segons un estudi científic elaborat per una consultora externa, el Festival de música Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols que es va celebrar l'estiu passat va generar un impacte econòmic de 12,3 milions d'euros. La mitjana de despesa de l'espectador se situava en uns 187 euros i, segons aquest treball, el retorn que es rep és de 19,5 euros per cada euro que inverteix l'Ajuntament de la vila ganxona.

Per estudiar l'evolució de l'Exposició Girona Temps de Flors de l'any 2012, la Universitat de Girona va impulsar un projecte que fou coordinat pel professor Jordi Comas segons el qual l'impacte econòmic per a la ciutat va ser de 5.500.000 euros. Aquell any, l'Ajuntament havia fet una despesa de 367.000 euros, amb la qual cosa quedava palès que el retorn a la ciutat era de 14,99 euros per cada euro que invertia el consistori gironí. Era el primer estudi que es feia després de 60 anys de celebració de la mostra floral i el seu resultat va ser molt valorat per Carles Puigdemont quan va afirmar que «justifica l'ambició de l'Ajuntament en la promoció d'aquest esdeveniment que és un motor econòmic per a la ciutat i la regió».

Més recentment, també el Patronat de Turisme de Girona va encarregar un estudi per determinar l'impacte econòmic que representava el Festival Internacional del Circ Elefant d'Or i les seves conclusions determinaven que no només s'havia incrementat notablement el nombre d'assistents amb la nova seu de Girona respecte la de Figueres, sinó que el benefici per a la ciutat que l'acollia era d'un retorn de 10,4 euros per cada euro de despesa invertit en aital esdeveniment.

«Girona, ciutat de festivals» no és només una frase que s'utilitza en la documentació oficial com a reclam promocional, sinó que respon a una evident realitat. A la tardor tenim el festival Acocollona't, dins el primer semestre de l'any funciona a l'Auditori el festival de música clàssica Ibercàmera, durant els mesos de gener i febrer els propietaris de La Penyora, Lluís Llamas i Consol Ribas, organitzen el Festival d'Art Independent Pepe Sales, també al febrer arriba el Festival Internacional del Circ, mentre que al març és el moment del Black Music Festival. Entre el març i l'abril és el torn dels llibres amb el MOT Festival de Literatura, la primavera acull el Festival Strenes i durant el maig es fan el Girona A Capella Festival, Ludivers i Inund'ART. Just abans de començar l'estiu ens trobem amb els festivals In-Somni, Festivalot i ­Undàrius. Durant els mesos d'estiu se ­celebren el Festival Nits Clàssica, Tempo sota les Estrelles i les representacions de teatre amateur amb el FITAG. Poc després arriba el projecte pictòric a l'aire lliure Milestone Project i a l'octubre les sessions cinematogràfiques amb el Festival de Cinema.

En el seu moment, Girona es va deixar perdre el Festival Internacional de Músiques Religioses del Món, que era un referent mundial de prestigi i qualitat, però malgrat aquesta pèrdua ha sabut mantenir un calendari anual que fa patxoca. A banda, però, dels estudis puntuals citats, se sap quin és l'impacte econòmic que al llarg de l'any genera el conjunt d'aquests festivals? Són esdeveniments de música, de teatre, de cinema o de pintura però segur que contribueixen globalment a un enriquiment no només intel·lectual i cultural de la ciutat sinó també econòmic. Potser seria el moment que l'Ajuntament demanés a la UdG o a una consultora experta en aquestes avaluacions sobre impactes econòmics dels esdeveniments culturals l'elaboració d'un estudi fiable que ajudés a determinar quins són exactament els beneficis que genera per a la ciutat dels quatre rius aquest festival de festivals que es fa al llarg de l'any. Sant Feliu de Guíxols, amb relació al festival de Porta Ferrada, n'ha posat l'exemple.