L'escriptor i guionista de Sueca Joan Carles Ventura (Sueca, 1964) ha guanyat el VI Premi de novel·la negra Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana amb l'obra «Em diuen Fletxa».
Viatges del Papa, Fórmula 1, accident del metro... València és camp adobat a la novel·la negra?
València ha sigut i és encara camp adobat per a la novel·la negra, perquè no paren de sortir nous casos. Ara estem amb una trama d'aigües i depuradores a Sagunt. És que tenim uns polítics que, a banda de ser corruptes, que això és més o menys comú arreu, són molt pintorescos.
En cosa de corrupció i polítics pintorescos, a Catalunya no ens quedem curts.
Sí, no és que al País Valencià hi hagi més corruptes que als altres llocs, sinó que els casos han sigut més cridaners. Perquè a Catalunya tenen el partit del 3% i amb seus embargades, i no se'n parla tant.
I no oblidi els viatges de Pujol a Andorra amb les maletes plenes.
Exactament, avui llegia una entrevista a Sebastià Bennassar i deia que la gran novel·la negra catalana és el cas Pujol. Hi estic d'acord. El que passa és que no segueixo tant aquests casos com els valencians, i tampoc els segueixo del tot el fil perquè al final t'acabes perdent.
Vostè ha tingut també una Impala?
No, però em vaig prometre que si guanyava el premi, me la comprava. Però em penso que va ser un farol, perquè ara m'ho estic repensant. Si el personatge agafa volada en més llibres, potser ho faig. La Impala és la moto dels meus somnis.
Qualsevol tingui una Harley.
És una altra velocitat, una altra història. Si tens una Impala, per què vols una Harley (riu)? És una moto de viure la vida a poc a poc i disfrutar del paisatge.
I la ruta del bakalao
Em va enxampar massa jovenet, en vaig viure l'últim álè. Jo soc de la generació de Chimo Bayo. Quan vaig tenir edat de sortir, la ruta era una cosa molt garrula.
Tornem al Papa: quin miracle va realitzar, a València?
La desaparició d'uns quants milions d'euros.
Ho recordo, va ser per caure de genolls.
I la multiplicació dels urinaris públics. En van aparèixer tants que fins i tot se'n van quedar 5.000 sense desprecintar.
Els milions, més que desaparèixer, van canviar de mans, no?
Sí, ben pensat tampoc no és tan miraculós, va ser fàcil de rastrejar.
En quin detectiu clàssic es voldria reencarnar?
No soc gran admirador de la novel·la negra.
No foti, home!
Però si hagués de dir... M'agrada el de Thomas Pynchon, un detectiu hippy de Los Ángeles que es diu Doc Sportello, el Fletxa s'hi inspira una mica. També la Lònia Guiu, una detectiu molt feminista de Maria Antònia Oliver i Guillem de Baskerville, d' El nom de la rosa. També admiro molt tota la sèrie de Bevilacqua, de Lorenzo Silva.
