L'hondurenya Cinthya Maldonado va presentar fa uns dies a Girona «Mujeres migradas» -aviat el presentarà a Pals-, on amb diversos testimonis demostra que les dones que emigren poden fer tot el que es proposin i no només les tasques a què semblen destinades
El meu destí és acabar la vida sota la cura d'una immigrant llatina?
És probable, perquè aquestes feines les estem realitzant sobretot gent amb aquests orígens.
No és una mica trist, que quasi només es puguin dedicar a cuidar gent gran o a netejar cases?
Totalment, per això amb el llibre intento deixar clar que aquesta tendència es pot revertir. Les dones migrades podem fer molt més que aquest tipus d'activitats. Jo mateixa ho he aconseguit.
Millorar és sempre positiu.
Però això crea controvèrsia. Hi ha gent que m'ha dit que no s'han de demonitzar aquestes feines, ja que gràcies a elles mengen moltes famílies.
I què els respon?
Que al sistema capitalista li va molt bé per mantenir el benestar social. Però hi ha dones que tenen ambicions. Jo m'he volgut superar, he estudiat i ara tinc un altre tipus de feina. Animo les dones que arriben aquí a fer això, a aportar a la societat les capacitats que tenim.
No deu ser fàcil, sortir del cercle viciós.
És dificilíssim. Hi entra en joc la qüestió econòmica. Jo mateixa, quan treballava netejant cases, guanyava molts més diners que ara. Llavors hi ha també el conformisme, que el tenim molt endins: com que ja tinc feina, ja estic contenta.
Europa no és el paradís esperat?
I tant, que no. Abans de venir pensem que les coses són fàcils, que el nivell de vida és més alt. Bé, això darrer en certa manera és cert, perquè la pobresa d'aquí dista molt de la dels nostres països.
Per a una dona és més dur emigrar?
Sí, perquè moltes són mares solteres, que o bé porten els fills amb elles o bé els han de deixar alà. I encara les que venim a Europa som privilegiades, comparat amb les que van a peu als Estats Units, que sovint pateixen violacions.
Com es veu amb els ulls d'una dona immigrant l'auge de Vox?
Amb por, amb pena i amb incertesa. Que passi a un país com Espanya, amb tot el que ha aconseguit en temes d'igualtat, és lamentable.
Ha patit xenofòbia o racisme?
Per descomptat! Un cop, arribant a treballar, un home em va agredir, insultar, em va trencar el mòbil... Després hi ha el racisme de baixa intensitat, els comentaris que amb un somriure diuen «ai, sou molta gent del teu país, a veure si al final vindreu tots». O els que em diuen «tu ja fa molts anys que ets aquí, ja quasi ets d'aquí». Què passa, que el que va arribar tot just ahir, fugint de la violència o de la misèria, no és igual que jo? O en Messi sí, perquè juga a futbol, i els altres no?
