23 de gener de 2019
23.01.2019
Diari de Girona
ORIOL PLA · Actor, director i autor teatral

«Aconsello a tothom treballar amb la família... però tampoc massa»

Després de triomfar a Barcelona, diumenge arriba al Teatre de Salt «Travy», la història d'una família de pallassos · El director, actor i coautor Oriol Pla puja amb la seva germana i els seus pares -tots actors- a l'escenari, on cadascú s'interpreta a si mateix

23.01.2019 | 00:25
«Aconsello a tothom treballar amb la família... però tampoc massa»

La família que actua unida roman unida?

Sí, això espero. En això creuen els meus pares i hi crec jo també.

La idea va sortir d'una sobretaula familiar ben regada amb alcohols?

Ja la tenia jo al cap des de feia temps. Quan jo tenia sis anys i la meva germana set ja vam fer Quatre fustes i un paper, un espectacle també familiar, que la meva germana i jo assajàvem al pati de casa, després de col·legi. Travy ve a ser el llegat de tot allò, jo tenia al cap tornar a fer alguna cosa amb la família. Vaig anar cap on em portava l'emoció.

Ho ha muntat per poder dir als seus pares «aquí mano jo»?

I ara, però hi ha generacions diferents, i per tant diferents punts de vista. Ara bé, els meus pares són persones artísticament molt intel·ligents i generoses -com la meva germana-, no ha sigut gens complicat compartir els punts de vista.

Ara es refà de les vegades que ells el van renyar a vostè quan era un nen?

Aquesta és la gran moguda de tot això, però a la vegada m'ha fet reflexionar moltíssim sobre la família, el teatre i les emocions humanes. I sobre la interpretació i la creació artística. La barreja entre els rols que es creen i els rols familiars, és un merder però és també molt constructiu.

En canvi, què és el més dur de treballar amb pares i germana?

El més dur, i a la vegada el més maco, és l'excés de confiança, ens coneixem tant que cadascú és transparent per als altres. A vegades això és més perjudicial que la distància més freda i professional. Però d'altra banda, també fa que hi hagi una màgia única, que no es pot comprar enlloc.

Ha hagut de tenir més paciència vostè o ells?

Jo crec que ells. Sí, sens dubte ells.

Néixer en una família de teatre predisposa al teatre?

Suposo que sí, la forma de comunicació en la nostra família sempre ha sigut teatralitzar les coses. He tingut clar que el teatre és a les arrels de l'ésser humà.

És difícil fer riure?

És molt difícil. Segurament la cosa més difícil en teatre. Sentir riure el públic és una satisfacció tremenda, és un moment màgic. Més que un orgull, és com un regal. És un dels motius pels quals faig teatre.

El proper repte és casar-se i actuar amb la dona, com Alaska i Vaquerizo?

Hòstia, el referent ha de ser aquest (riu)? Però sí, al final, quan hi ha amor pel mig, sigui amb família o amics, les coses tenen molt més sentit. Així que, tant de bo, seria un bon pla de vida.

Aconsella a tothom treballar amb la família?

Sí, però tampoc massa, eh?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit