«Conferència espectacular». Algú pensarà que té vostè alta l'autoestima.

Sí, i no s'equivocarà (riu). El que passa és que volia fer un discurs sobre les noves escenes, però més lúdic, no un tostón avor­rit. Treballo lluny de la megalomania i la grandiloqüència, de fet faig l'obra amb objectes.

El teatre contemporani significa que Lope de Vega ha mort?

Home, va morir fa temps, ja fa uns quants segles, no? Em sembla bé mantenir les tradicions, però trobo estrany que es doni més valor a allò antic, jo crec que té més mèrit qui fa una cosa nova. Suposo que en temps de Lope hi deuria haver gent ofesa contra el que feia Lope en teatre.

Siguem clars: no li agrada el teatre clàssic?

No (riu). M'agradava a 18 anys, ara ja no. Ara m'avorreix, no hi ha sorpresa, ­tothom coneix el desenllaç. Un clàssic de tant en tant i ja n'hi ha prou.

Li deu agradar el teatre experimental, però sempre s'ha dit que els experiments s'han de fer amb gasosa.

He, he, perquè primer s'ha d'experimentar a casa i preocupar-te que surti bé. Després, ja ho pots oferir al públic. El problema és que a vegades es passen en públic experiments que encara no s'han polit prou.

Qualsevol públic està preparat per a qualsevol obra de teatre?

S'ha de saber explicar. Si vostè entén només el català i jo li parlo en alemany, no entendrà res. Doncs igualment, si treballes sense fer concessions, no pots fer-ho en un teatre municipal, perquè la gent s'espantarà, no coneix l'idioma. El context és important.

Madrid està passant la mà per la cara a Catalunya en temes de teatre?

No sé si l'expressió seria «passar la mà per la cara», però Madrid s'ha espavilat molt. Ha fitxat força professionals catalans, i no és cosa d'ara, ja va començar amb el PP. Teatres com Del Canal, De la Abadía, El Matadero, etc., estan programant molta nova creació europea. A Catalunya estem en un moment estrany, no hi ha uns pressupostos clars, ningú mou fitxa... Catalunya s'ha estancat una mica, i Madrid es mou.

Quins temps, quan érem capdavanters en tot...

Fa un temps Barcelona estava farcida de locals on es feia teatre, i Catalunya estava al capdavant de l'escena. Ara Madrid ha millorat, suposo que hi ha tingut a veure la Carmena i el canvi polític, però la veritat és que ja amb el PP es feien les coses bé. A Catalunya, la situació política influeix molt, no hi ha una direcció política clara i hi ha pocs diners. La cultura hauria de ser independent, no pot ser que es canviï tot cada quatre anys i que ara ens trobem que no se sap ni qui pren les decisions.

I pensar que en Mourinho va dir que a Catalunya sí que es feia teatre del bo.

El millor actor que hi ha hagut mai al món del futbol és ell. Els grans actors broden els papers de dolent.

I ara resulta que no es permet a TV3 muntar un cadafal a l'entrada del Suprem, amb les hores de teatre que ens hauria proporcionat.

Això sí que seria un projecte ambiciós. La política s'ha teatralitzat molt, el procés és com seguir una sèrie a Netflix. En qualsevol moment sortirà algú cridant «eh, a veure quan comença la quarta temporada, que això ja està vist!».