11 de febrer de 2019
11.02.2019
Diari de Girona
la gàrgola

El pont del Carme

11.02.2019 | 06:00
El pont del Carme

A Girona, els ponts i els rius formen part indestriable del seu teixit urbà. Tenim ponts emblemàtics i amb història com el pont de Pedra o d'Isabel II, que es va començar a construir l'any 1850 segons el projecte redactat per l'enginyer Constantino Germán tot i que no es va inaugurar fins al 29 de juny de 1856 després que les obres haguessin estat paralitzades durant un bon temps per diferències tècniques i manca de finançament. El de les Peixateries Velles o de l'Eiffel com se'l coneix popularment, és una obra de l'any 1862 feta íntegrament de ferro amb una estructura metàl·lica que va suposar tota una revolució tecnològica en aquella època i fou adjudicada a la Companyia Eiffel i Cia. de París, per la qual el consistori va pagar 22.500 pessetes al representant de l'empresa Agustin Fregneau. En el mateix temps que el pont de l'Eiffel també es va construir el pont metàl·lic de Sant Agustí tot i que aquest no va tenir tanta sort com el seu company del sud ja que l'any 1973 es va substituir per l'actual passera, més moderna, però sense l'encant evident de l'anterior. D'altres tenen una història més personal, com és el cas del pont d'en Gómez, anomenat així per la cessió de pas que en feu l'empresari Miquel Gómez en permetre l'enderrocament d'una part de la seva propietat per fer-hi l'entrada de la passera que connecta Canalejas amb Sant Feliu. L'altre de connotacions més personals és el de l'Alferes Huarte, davant del mercat municipal, anomenat així en memòria d'Hermógenes Huarte, que va morir durant els aiguats de l'any 1940 quan es va llançar al riu Güell per salvar unes vides.
Naturalment, Girona també té alguns ponts força desgraciats que en el seu moment varen malmetre la possibilitat d'un nou urbanisme i mobilitat en el sector del carrer del Carme. Efectivament, com una conseqüència no desitjada del Pla Perpinyà dels anys 70, es va fer el pont de l'Areny, que connectava la Gran Via amb la carretera de Sant Feliu i poc després el de la Font del Rei per absorbir el trànsit provinent d'Emili Grahit i la zona de l'Eixample, dues construccions que a causa de la seva configuració i disseny varen condemnar el carrer del Carme a una certa marginalitat respecte a les seves inicials possibilitats de futur. I és justament en aquest tema dels ponts que ha sorgit una plataforma ciutadana que reclama la construcció d'un de nou al tram final del carrer del Carme, una passera per a vianants i bicicletes que hauria de connectar amb el barri veí de Montilivi, avui separat per la barrera de l'Onyar. «Girona sempre ha aixecat ponts mirant cap al centre. Ara ens toca a nosaltres» s'afirma en el manifest que han elaborat per difondre aquesta reclamació. Les seves raons de connectivitat i de donar nova vida a un barri que la necessita són de pes i fora bo que l'Ajuntament les tingués en compte.
Però davant d'aquesta petició raonable, el consistori s'ha limitat a posar 5.000 € al pressupost per redactar un estudi de viabilitat. És a dir, guanyar temps fins que passin les eleccions i després entre l'ACA, la Generalitat i l'Ajuntament ja es cuidaran de tirar pilotes fora. També es va dir que el carrer del Carme seria pedalable amb prohibició de circular a més de 30 km/h amb l'objectiu de pacificar el trànsit però en lloc d'això es varen eliminar uns ressalts per afavorir, és clar, que els vehicles vagin més ràpid. Per altra banda, també s'han destinat 5.000 € per al projecte de desviar el trànsit pel pont de l'Areny, temperant així el perillós pas inferior que queda estrangulat per un dissortat disseny urbanístic del passat, però em temo que l'obra tampoc s'arribarà a fer. La plataforma veïnal diu que «volem viure en barris vius i volem moure'ns a peu», un desig encomiable però ara cal que algú de la Casa de la Vila s'ho agafi seriosament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit