La república no existeix, idiota!

(Riu) Encara no.

El veig molt optimista.

Substancialment és una qüestió de temps. Costa molt de fer pronòstics, i no s'hi val, a fer profecies. La clau és interpretar bé la situació i fer el millor per enfortir el moviment. Però el salt fet des de 2010 fins ara ha sigut espectacular.

Quin salt? Creu que estem ni un mil·límetre més a prop de la república?

Un salt sobretot en el lideratge polític del país. A Catalunya els projectes es construïen al voltant de la burgesia, però aquesta els darrers 50-60 anys s'ha acomodat al seu vincle amb l'Estat espanyol. Les classes mitjanes i treballadores li han pres el relleu en l'hegemonia social. Això ha permès que l'independentisme sigui hegemònic dins del catalanisme.

Ara diu que és un procés lent, però van vendre que era cosa de 18 mesos.

La potència de creixement del moviment va ser tan forta que és probable que fes perdre de vista que al costat hi havia gent que no s'hi sentia involucrada. No va ser fins que va arribar la repressió de l'Estat, que a Catalunya aquest sector es va reactivar. Però el principal baròmetre per valorar la maduresa d'un moviment és la seva capacitat d'organització, i això ho mostra el sobiranisme. És perfectament normal que ara, després de la repressió, hi hagi desconcert. Però la gent que ha après a anar en bicicleta no en desaprèn.

Per tant?

Això fa inevitable el procés cap a la República, que serà més curt o més llarg. Cal més força social i més suports, però ja s'aconseguiran. Cap poble pot estar per sempre sotmès a la màquina de l'Estat.

Ara no hi ha prou majoria?

Mai n'hi ha prou. Però no hem pogut mesurar-ho, els resultats de les eleccions no es poden extrapolar a un referèndum. L'estat no el permet perquè sospita que el perdria. Ara bé, el moviment ha de mirar permanentment d'incorporar el màxim de gent possible. Hi ha d'haver una majoria consistent.

Un 51% seria majoria suficient?

Pot ser suficient per posar en marxa algunes coses, però cal més. Veient com s'ha comportat l'Estat i les aliances internacionals que pot tenir, caldrà convèncer tothom que tenim una majoria sostinguda. Esperem que sigui en un marc negociat, en qualsevol cas la situació actual no és acceptable, amb empresonaments i detencions extemporànies. Ningú pot viure això com a normal. Actualment Espanya no és un estat democràtic.

S'atreveix a aproximar una data?

No, tot i que confio a poder-hi participar activament. I tinc 64 anys, així que compto que per a molt llarg no va.

No pot ser que estiguem davant d'un més dels populismes europeus?

Tot el contrari. Els populismes proposen un replegament cap a l'estat-nació, concebut per dominar. A Catalunya es proposa la construcció d'un poder diferent, de baix a dalt, perquè no puguem ser dominats mai més. Les classes mitjanes i populars no tenen voluntat de dominar sobre ningú.

No comencen la casa pel teulat?

Primer volem definir el model social i després definir el model polític. L'economia és important, però no pot ser que determini la naturalesa del sistema social. La República ha d'anar de la mà de profundes transformacions socials.

No sé si per això és bon company de viatge la nova Convergència, la dreta catalana de tota la vida...

Una cosa són les cúpules i l'altra l'electorat. Estic convençut que hi ha votants de CiU que a la vista de la crisi acceptarien un projecte socialdemòcrata.

I si en lloc d'una «Obertura republicana» es tracta d'un rèquiem?

És una obertura. Després ja veurem quina música toquem. El que volem és ser un país permanentment en construcció, cada generació ha de poder repensar el país. Tots els pobles del món són independentistes, el normal és ser independentista. Per què nosaltres hem de pensar que podem viure millor governats per aquest estat que ens n'ha fet tantes?