Pot ser que un superheroi es digui Bartolo?

Si li diu a ell, se li enfadarà, perquè no es considera per res cap heroi. Sosté que és un metge que està fent la seva feina al seu lloc, com ha fet tota la vida. I punt. Ell atén tant els 6.000 veïns de Lampedusa com els que hi arriben per mar.

I vostè com el considera?

Com una persona extraordinària que fa molt bé la seva feina, i amb una gran humanitat. Tant de bo molts fóssim capaços de fer-ho. El que em va interessar d'ell és aquest punt de vista, d'un fill de pescadors que es va fer metge, va tornar a treballar al seu poble i es troba, cada any, amb tot el que es troba allà.

Com a actor, li ha de ser igual interpretar aquest personatge que en Hitler.

En absolut. Vaig ser jo qui va escollir el tema i el personatge, perquè m'interessava. De moment, en Hitler no m'ha interessat mai. És un procés diferent, no és algú que em truqui per fer aquest paper, sinó que m'interessa des de l'inici i busco l'equip per fer-ho.

Dedueixo certa preocupació pel que està passant al Mediterrani.

Certa no, total. El que està passant al Mediterrani és un holocaust. El que passa és que amb el dels nazis l'excusa de molta gent va ser que no ho sabien. Ara, en canvi, ho sabem tots, i des de fa molt temps.

Per què no els volem?

Per discursos de la por, com això que ens diuen que entren terroristes entre ells. Una vegada saps amb detall com és el viatge, i en l'obra s'explica, entens que cap terrorista el faria, per arribar aquí.

Per què?

Des que decideixen marxar de casa perquè no poden aguantar més, han d'aconseguir els diners per a un viatge molt car. Després són molts dies de desert, que és més perillós que el mar, fins a arribar a Líbia, a uns camps de refugiats on poden passar mesos.

I que no deuen ser còmodes albergs.

Són pitjor que presons, les tortures són habituals. Totes les refugiades que han arribat a Lampedusa i que en Pietro Bartolo ha revisat han sigut violades als camps. Totes.

Però abans d'arribar a Lampedusa, han de travessar el mar.

Exacte. A qui se li acut que un terrorista triarà aquesta manera de viatjar? És gent que fuig de la guerra, de la por... És com si aquí tinguéssim atemptats cada dia, cada dia. Acabaríem fugint, com ells.

Importaríem a algú?

A vegades els mitjans provoquen un efecte pervers, perquè ens diuen les xifres de refugiats, i, a còpia d'anar sentint xifres, ens anem immunitzant. En Pietro, en canvi, posa noms i cognoms a aquesta gent. Aquesta mirada fa que la gent surti corpresa de l'espectacle. Mitja hora després d'acabar, encara em venen a trobar espectadors amb llàgrimes als ulls i dient només «gràcies, gràcies».

L'actor també s'emociona?

A mi em passava ja estudiant, preparant l'obra. I cada funció em corprèn igual, però hi ha també la part de l'actor que té la sensació d'estar comunicant. És una paradoxa, perquè fer-ho és dur, però a la vegada tens aquest plaer.

Hem oblidat de pressa la nostra història de desgràcies semblants?

Home, i tant. I no només al Mediterrani, a tot el món. Sembla mentida que hi hagi governants tan rígids, tan poc sensibles. Hem oblidat que ens hi hem trobat fa pocs anys. I vagi a saber si no ens hi tornarem a trobar.