22 de febrer de 2019
22.02.2019
Diari de Girona
Sergi Sol. Excap de premsa d'Oriol Junqueras

Sergi Sol: «No sé a quant, però no tinc cap dubte que condemnaran els presos»

El periodista Sergi Sol, mà dreta d'Oriol Junqueras, ha escrit «Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures», llibre que va presentar dilluns a Girona

22.02.2019 | 00:39
Sergi Sol: «No sé a quant, però no tinc cap dubte que condemnaran els presos»

Fins que sigui lliure... qui?

L'Oriol, els presos i el conjunt del país.

Una cosa no implica l'altra.

Potser no serà tot de cop. Hauria de ser més fàcil que ells sortissin en llibertat. I que la llibertat del país vingués més tard. El llibre és un crit a l'esperança, que és el que demana l'Oriol. Ell sempre diu que ni plors ni laments, a perseverar i amb el cap ben alt.

I que estima Espanya.

El critiquen dient-li que és mentida, però l'Oriol ho ha dit sempre, no és una cosa d'ara, pel judici. És fins i tot complicat no estimar Espanya, quan una part tan important del país hi té vincles. Es pot ser independentista i estimar Extremadura.

Està patint, en Junqueras?

He anat molts cops a la presó i sempre em rep amb un somriure. Però l'endemà de declarar, estava pletòric, crec que amb la declaració es va alliberar. I més perquè el Girona acabava de guanyar a Madrid.

Què creu que és el més dur?

Quan l'Oriol va entrar a la presó la seva filla tenia dos anys. A una nena així petita, veure-la un cop cada 15 dies, la deixes sense referència paterna. Això és molt difícil, diferent seria si fos més gran. Per sort, la dona de l'Oriol ha demostrat una fortalesa extraordinària, és un gran suport.

En què es van equivocar?

Van cometre els errors fins a cert punt lògics quan fas una temptativa d'aquesta magnitud. Quan Irvine i Mallory van escalar l'Everest, en què es van equivocar? Simplement era el primer cop que s'hi pujava, era una descoberta. Sense l'intent d'ells dos, hauria costat molt més que més endavant en Hillary ho aconseguís.

Pilar Rahola deia fa poc que l'exili és més dur que la presó, i ho deia sense riure ni res.

No m'agrada comparar, hem de respectar la situació personal de cadascú. És obvi que estar a l'exili és duríssim, però escolti, estar tancat entre quatre barrots...

A veure si vostè em treu del dubte: es va proclamar la república o no?

Hi va haver el que tots vam veure, es venia d'un 1-O molt complicat i es va fer una aposta per la mediació, per això es va suspendre la declaració. Crec que, potser ingènuament però de bona fe, tots esperem que hi hagi algun mediador. Vam descobrir que no n'hi havia. I vam fer una declaració, forçats per les circumstàncies, no ens deixaven sortida.

Com que no? Unes eleccions.

Crec que si Puigdemont hagués tingut la certesa que no ens aplicarien el 155, hauria convocat eleccions. Com que va creure que l'aplicarien igual, fet per fet va dir: tirem endavant.

Em quedo amb el mot «ingenuïtat». Recordo les vegades que se'ns va dir que tot Europa ens esperava.

Com li deia abans, primer les coses s'han de provar.

Ja.

Europa no ha respost com ens agradaria. Potser havíem posat massa esperances en Europa, oblidant que és un club d'estats. Malgrat tot, sort que som a Europa, perquè, si no, aquests tornarien a allò de bombardejar Catalunya cada 50 anys.

Els condemnaran?

No en tinc cap dubte. No sé a quant. L'Oriol està a punt de fer 50 anys i n'hi demanen 25, això és una cadena perpètua. Ells estan convençuts que l'únic judici just el tindran a Europa. Potser tornem a confiar massa en Europa. En tot cas hi ha unes extradicions denegades, espero que Europa en faci cas. El Govern espanyol és aquell que va per l'autopista en direcció contrària i diu que els altres estan bojos.

S'ha provocat fractura social?

Jo vaig pel carrer i no la veig enlloc. No veig la gent crispada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit