27 de febrer de 2019
27.02.2019
Diari de Girona
Pedrito Martínez i Sandra Fern. Duet to wit

«Un comença a fer-se vell quan perd l'interès pel que és nou»

27.02.2019 | 00:28
«Un comença a fer-se vell quan perd l'interès pel que és nou»

Pedrito Martínez i Sandra Fern, contrabaix i veu, formen el duet To Wit. Demà (22 h) presenten al Sunset Jazz Club de Girona el seu primer disc, «Naked», que inclou temes pop interpretats en clau de soul, i pinzellades de flamenc, jazz i latin


«Naked» significa «Nu». Ens espera un «striptease» a l'escenari?

No en el sentit que vostè pensa, visual. Si de cas un striptease en el sentit filosòfic de la paraula.

Té un sentit filosòfic?

És el que forma la part musical que nosaltres podem aportar. Diríem que és una nuesa formada per la mescla dels nostres instruments, el contrabaix i la veu.

Què és la nuesa?

La sinceritat i la naturalitat. És un diàleg, com si la veu i el contrabaix parlessin, ara l'un, ara l'altra. És més despullat que quan toquem amb banda, que hi ha altres instruments que hi participen.

O sigui que entre una dona i un instrument hi pot haver diàleg?

Totalment, i a més és un diàleg sensual.

Potser és més fàcil el diàleg dona-instrument que home-dona...

(Riuen) I més aconsellable.

Lliguen bé, veu i contrabaix?

Molt bé, perquè és una veu femenina i un contrabaix, que ve a ser una veu masculina.

Malgrat la seva forma femenina?

Malgrat la seva forma femenina... de fa segles, perquè les formes femenines han canviat (riuen). Visualment sembla que fem un trio: una dona, un contrabaix amb forma de dona i un home.

Un títol tan explícit aviat estarà prohibit, tal com va la llibertat d'expressió?

Mai no hem sentit que no puguem opinar de tot allò que vulguem. Si mantens un respecte, pots opinar del que vulguis, una altra cosa és fer mal a algú. Una opinió no té per què ferir ningú, de fet les persones ens respectem més cada dia. Encara que no ho sembli mirant la TV, hi ha molt més respecte que abans. Mai no ens hem sentit emmordassats a l'escenari.

Al disc hi ha molta barreja. El mestissatge és sa (i la pregunta va molt més enllà de la música)?

El mestissatge és sa, aporta cultura, aporta canvi, i al cap i a la fi és el futur. Cal oblidar-se d'estereotips, de races i de categories. I d'estils musicals.

Sí, d'estils en toquen uns quants.

Jazz, flamenc, soul, rock... a nosaltres ens és difícil categoritzar-nos en un estil concret. Gaudim de la música i ens agraden moltíssimes coses, des de la música tradicional al flamenc, passant pel trap.

Trap també?

Hi anem arribant, intentem actualitzar-nos. En algun lloc ens posen reggaeton, i se'ns mouen els malucs (riuen).

No és que siguin puristes, ja ho veig.

Segur que els nostres avis criticaven als nostres pares la música que escoltaven, i els nostres pares ens ho criticaven a nosaltres. Sap què? Un comença a fer-se vell quan perd l'interès pel que és nou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook