01 de març de 2019
01.03.2019
Diari de Girona
MARC GRIJALBO · Escriptor

«Gràcies a la cervesa vaig anar a parar a aquesta història»

Doctor en Turisme, Dret i Empresa, i docent a la UdG, Marc Grijalbo publica «Quilmes, la llegenda» (Edicions Cal·lígraf), novel·la històrica sobre un poble que va plantar cara durant segle i mig als conqueridors espanyols · A la foto, l'escriptor, fa uns anys, a les ruïnes d'aquella civilització

01.03.2019 | 01:32
«Gràcies a la cervesa vaig anar a parar a aquesta història»

Darrerament proliferen articles que neguen que la conquesta d'Amèrica fos un genocidi.

Darrerament prolifera de tot (riu). Convé anar amb cura, perquè a vegades analitzem fets del passat sota l'òptica del segle XXI, i coses que avui ens poden semblar autèntiques barbaritats, no ho eren al XVI.

Com qualificaria el descobriment?

El descobriment va ser un saqueig. A conseqüència del saqueig, van cometre un genocidi. L'objectiu no era el genocidi sinó saquejar, conquerir terres i riqueses per a la corona. Es van fer disbarats i atrocitats, i és una cosa de la qual es parla poc. La història no és cosa de bons i dolents, sinó de fets, i quan hi ha hagut errors, es demanen disculpes i ja està. Això encara no ho ha fet l'estat espanyol... ni els catalans.

També hi vam anar, suposo.

Vaig descobrir que el protagonista de la massacre de la qual parlo jo al llibre era català.

Jo, de Quilmes, només sabia que és una cervesa.

Igual que jo, i que el 99% de la gent. Gràcies a la cervesa vaig anar a parar a la història. Quan encara no tenia fills i podia viatjar, vaig estar més d'un mes per l'Argentina. Parlant de la cervesa, un home ens va explicar que hi ha una ciutat que es diu Quilmes i que el nom venia d'un antic poble.

Què tenia d'especial aquest poble?

Que es va resistir durant 150 anys a ser conquerit. Són com els Astèrix i Obèlix de l'Argentina.

L'aldea irreductible.

Sí, però era una ciutat d'uns 40.000 habitants, que Déu n'hi do en aquell temps.

Com van aconseguir resistir tant temps?

Era una zona bastant inhòspita, amb passos estrets relativament fàcils de defensar. S'hi van enviar diverses expedicions, però no tenien nassos d'arribar a la gran fortalesa, o quan hi arribaven ja estaven molt desgastats. A més, els quilmes eren guerrers bèsties-bèsties.

Rebèsties, vaja.

No tenien pietat dels invasors, encara que aquests aixequessin les mans.

Com va acabar la cosa?

Quan finalment els conqueridors van aconseguir sotmetre'ls, es va decidir fer la «naturalització».

Això què vol dir?

Els van dur en caravana a Buenos Aires, més de 10.000 quilòmetres de trajecte. Molts van morir durant el viatge. «Naturalització» significa treure'ls de la seva terra, ja que van creure que, si els deixaven al territori que coneixien, es tornarien a aixecar en armes. I realment així va ser, no es van tornar a aixecar.

Fins que els ha aixecat vostè.

Vaig visitar les ruïnes, que són en un lloc espectacular. En tornar aquí, vaig ensenyar les fotos i poca cosa més. Però al cap del temps, xerrant amb un company argentí, em va dir el que ell sabia. Vaig buscar més pel meu compte, i vaig anar atrapant més detalls, fins a completar una història apassionant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook