Les visites a la ciutat de Nova York solen incloure les zones més turístiques, els barris més interessants, els museus, la Cinquena Avinguda, Central Park, el districte dels teatres, Times Square, etc. Però més enllà de l'illa de Manhattan, on es concentren la major part dels llocs d'interès com Geenwich Village, Chinatown, Tribeca, Harlem o, més recentment, la Zona Zero amb l'espectacular complex d'edificis que han substituït les torres bessones, hi ha la intensa vida urbana dels altres barris que formen la ciutat com poden ser Brooklyn amb el seu pont i el concorregut barri jueu, el Queens bàsicament residencial o Staten Island.

Nova York, però, també ofereix algunes excursions i visites que s'aparten dels recorreguts turístics per tal que el visitant tingui una idea més global de la ciutat que ha escollit per passar-hi uns dies d'esbarjo. Així, per exemple, una de les rutes que programen algunes agències et porten a visitar el Bronx, un barri considerat potencialment perillós. Allí es pot veure l'espectacular estadi dels Yankees i fotografiar els grafits més representatius que han passat de ser un clam de protesta d'abans per una determinada injustícia a un reclam turístic d'ara. En aquest recorregut és possible visitar la comissaria de policia més famosa del barri, aquella on es va rodar el film Districte apatxe de Daniel Petrie amb Paul Newman de principal ­protagonista, al mateix temps que es pot disputar un minipartit de bàsquet amb veïns del barri en una d'aquelles característiques pistes envoltades de tancat metàl·lic que tantes vegades hem vist a les pelis.

Ara com ara, això és impensable a Girona. Quin operador turístic voldria portar gent als barris perifèrics com per exemple el de Font de la Pólvora? Malauradament, no només els forasters, sinó també molts gironins no han estat mai als nuclis habitats que conformen el Sector Est, però segurament tampoc han estat a Germans Sàbat, a Can Gibert del Pla, a Torre Gironella o la Pujada de la Torrassa. I és una llàstima perquè la ciutat no és només el conjunt del Barri Vell i el seu eixample sinó que la formen tots i cadascun dels seus barris amb les seves històries, les seves necessitats i les seves esperances de futur. És a dir, conèixer la ciutat per entendre-la en tota la seva complexitat com ho descrivia el responsable d'Interior a Girona, Albert Ballesta, parlant del problema del frau elèctric.

Font de la Pólvora havia estat un indret idíl·lic que Carles Rahola descrivia com «d'aigües bicarbonades, càlciques, ferruginoses, que brollen en la intersecció del terreny cretàcic amb el silurià». Però de l'empresa Saguer d'extracció d'àcid carbònic, es va passar a la presència dels cinc-cents habitatges que va construir el Ministerio de la Vivienda, una transformació que, en paraules de Joan Canimas, «va destruir un paratge i un patrimoni col·lectiu d'indiscutible bellesa». Fa poc la Plataforma per la Dignitat de Font de la Pólvora ha denunciat que el barri és ple de deixalles, de cotxes abandonats i de brutícia. Res de nou. Però si no n'hi hagués prou de l'evident estat d'abandonament, ara s'ha anunciat el tancament d'una línia de P3 a l'escola. Tenen raó els veïns quan diuen que aquesta situació no es permetria en cap altre barri de la ciutat. I aquesta és justament la clau de volta de tot plegat, ja que si això s'enquista ens podríem trobar en una espiral de problemes semblants a la beaulieu de Saint Denís de París. Allí tenen la meravella de la basílica gòtica, que té poques visites per culpa de la problemàtica del seu entorn. Aquí també tenim la catedral i els monuments de la Girona antiga però no hem d'oblidar que a pocs metres tenim un polvorí que ens cal cuidar i mimar abans que ens exploti a la cara.