05 de març de 2019
05.03.2019
Diari de Girona
NORA RODRÍGUEZ · Escriptora i educadora

«Els col·legis no preparen els alumnes per al món real»

Nora Rodríguez lidera el projecte «Happy Schoools Institute» i acaba de publicar «Educar para la paz», on recalca que el gran repte actual és educar per a la felicitat responsable

05.03.2019 | 21:36
«Els col·legis no preparen els alumnes per al món real»

«Educar para la paz»? Aquest títol sembla escrit per un hippy dels anys 60.

Ha, ha, als 60 se sabia molt poc de com funcionava el cervell a temps real. Educar per a la felicitat responsable significa educar en sintonia amb el cervell. Parlo d'un cervell en moviment, que és com aprenem millor. El cervell és l'únic òrgan social, per tant el nostre sistema nerviós està totalment preparat per cuidar-nos com a espècie, és a dir, per ser altruistes, generosos, compassius... No hem arribat fins aquí només per selecció natural, sinó perquè tenim cura els uns dels altres, cosa que es diu altruisme recíproc. Això significa que hem d'educar diferent, és una necessitat evolutiva.

Per quina raó?

Perquè l'educació que s'ha impartit fins ara a les aules era per simple necessitat productiva, calia fer obrers. Avui no sabem on arribarà la tecnologia, per tant hem de posar el focus en l'educació per a la humanitat. En educar per a la pau.

Nens i nenes són diferents?

En l'aprenentatge i en la capacitat de ser excel·lents éssers humans, i construir una millor societat, no.

Estan massa protegits els nens, avui?

Els falta més contacte amb la natura per comprendre la diversitat. Els nens no han de treballar d'estudiants, no necessiten tantes hores d'activitats extraescolars. Tampoc no necessiten tants premis materials. Necessiten la mirada d'un pare, d'una mare, que els permeti reconèixer-se i reconèixer la seva fortalesa i els seus talents. Necessiten més hores a l'aire lliure, tenen dèficit de naturalesa, no crec que sigui un tema de sobreprotecció. És més un tema de falta de temps exclusiu amb els fills per part dels pares. N'hi ha prou amb 10 minuts al dia que el papa i la mama deixin el mòbil i es preocupin només de la personeta que tenen davant.

Li ho deia perquè en algunes universitats els estudiants reclamen no tractar temes que els ofenguin els sentiments.

No ens podem quedar en aquest fenomen petitet, la qüestió és molt més greu. Només el 20% dels estudiants de Secundària estudiaran una carrera que els servirà per tenir una bona feina. Em preocupa el 80% que no serà feliç amb la feina. I és que les empreses avui miren altres coses dels candidats a feina, per tant la pregunta és: preparen els col·legis els alumnes per al món real?

I la resposta és?

Que contesti el lector. Jo diria que no.

Abans parlava de les tecnologies: perjudiquen els nens?

No es tracta de crucificar les noves tecnologies, jo estic a favor que els telèfons mòbils entrin a les aules per a activitats pedagògiques. Però els adults som els responsables, quan posem un mòbil a la mà d'un nen o un adolescent. Els hem de dir: «en algun moment hauràs d'aguantar la vergonya que altres opinin de tu». I també: «en algun moment, per lliurar-te de la vergonya de ser controlat, controlaràs els altres». El bullying és sobretot un mecanisme de control.

Els nens actuals són més violents que els de generacions anteriors?

Hi ha una violència diferent, que com li deia té a veure amb el control de l'altre. I també amb la quantitat d'espectadors. No és que ara hi hagi més violència, és que hi ha més espectadors, cosa que genera un major contagi emocional. La gran massa, que es mou per emocions, està a l'ordre del dia. Aquesta és la violència que s'ha posat de moda entre els més joves, i la raó és que estan desconnectats interiorment, la tecnologia fa que estiguin més cap enfora que cap endins. I així creuen que estan en grup, se senten bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit