07 de març de 2019
07.03.2019
Diari de Girona
FINA · Músic i cantant

«No ens hem de conformar, cal passar a l'acció»

Músic, cantant i activista social, Fina presenta el 23 de març a l'auditori de Girona el seu primer disc: «Inconformista» · A la web www.finamusicoficial.com es poden comprar les entrades i participar en el micromecenatge del disc

07.03.2019 | 19:46
«No ens hem de conformar, cal passar a l'acció»

En Fina afina o desafina?

Avui en dia afinar musicalment és molt difícil, perquè els músics ho hem de fer absolutament tot i ens queda molt poca estona per estudiar i per dedicar-nos als instruments, siguin aquests les cordes vocals, les de la guitarra o les tecles.

Tenint nom de dona, suposo que avui farà vaga.

I tant. Faré vaga, i si alguna companya em demana que la cobreixi...

Aturi's, no és dia de parlar de sexe.

Anava a dir que si li haig de cobrir el lloc de feina perquè ella pugui anar a la mani, ho faré.

Entesos, perdoni. «Inconformista»: Vostè no es conforma amb res?

Allò de la indignació va ser com una explosió i una reflexió. Un parlar, conversar. L'inconformisme és passar a l'acció.

Doncs no sembla que la gent passi gaire a l'acció.

Es tracta de passar a l'acció un mateix sense fixar-se tant en el que fan els altres.

Diuen que qui no es conforma és perquè no vol.

Reconec que té un punt patològic, el meu inconformisme. Com a músic, a vegades ho passo malament pel meu perfeccionisme, així que aprofito per enviar una abraçada al meu productor, que m'aguanta. Parlant en general, crec que no ens hem de conformar amb el que pensem que no funciona, i també hem d'intentar viure el moment.

Es pot fer tot?

Jo intento buscar l'equilibri entre l'activisme sociocultural i gaudir del moment per agafar energia.

Hi ha molta gent conformista a la societat?

Això és una altra patologia, aquesta social (riu). El conformisme a la societat és un flagell que patim.

També és cert que conformar-se amb poc és una manera fàcil de ser feliç, no?

Tinc una cançó que es diu «És més lliure qui menys té». Està bé conformar-se amb poc si parlem de coses materials, però sempre mantenint la dignitat. No vull fer una apologia de la pobresa, però sí de la dignitat. És a dir, conformar-se amb allò just per viure i per salvaguardar les persones i el planeta, però no conformar-se amb les manques de llibertats.

Com a activista, no li deuen faltar temes per a mobilitzar-se.

Hi ha molts temes, però tots s'acaben reduint al mateix: l'eterna lluita entre els opressors i els oprimits. El poder sempre afavoreix uns quants. Per això les persones que ens trobem en una situació menys afavorida per la raó que sigui, no ens hem de conformar hem de passar a l'acció i compartir lluites.

Es pot canviar, amb una guitarra?

No és qüestió de poder o no poder canviar-ho, és qüestió d'intentar canviar-ho.

Què li dol, del món?

Tinc uns dies molt dolguts, tot plegat és molt dur. Em dol sobretot la injustícia i les formes d'opressió. En aquest sistema neoliberal que ens imposa a tots treballar mil hores i a no tenir temps per nosaltres ni per la comunitat, ens acabem oprimint entre nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook