En el seu moment es va decidir posar una oficina de turisme a prop de les parades de busos al carrer Berenguer Carnicer perquè així s'establien sinergies entre els forasters que volien anar al Barri Vell de la ciutat i el servei que es podia donar a peu d'autocar per així facilitar les visites. Vet ací, però, que ara s'ha pres la decisió d'anul·lar la zona d'aparcament que hi havia en aquest indret i traslladar l'estacionament dels autocars al paratge de Fontajau, on evidentment no s'hi ha previst instal·lar cap informació turística i tampoc uns serveis. Naturalment, l'Associació de Transports de Girona (Asetrans) però també la FOEG s'han queixat per aquesta decisió afirmant que va contra les empreses, l'economia de la ciutat i, també, de la lògica, ja que d'alguna manera s'incentiva l'ús del vehicle privat, que és quelcom que se suposa que es vol combatre.
La regidora de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament, Glòria Plana, s'ha afanyat a contestar aquestes crítiques dient que la mesura redundarà en un benefici per a tota la ciutat i, pel que fa als estudiants, aquests sí podran baixar on es feia fins ara per a les visites a la Girona antiga. La resta, a fer salut, i a peu! No queda clar si els jubilats, les persones amb mobilitat reduïda i altres col·lectius tindran un tracte preferent, però em temo que també se'ls obligarà a caminar 1,5 quilòmetres si volen veure la magnificència del Barri Vell. La patronal Asetrans ja ha denunciat que s'han registrat les primeres cancel·lacions de visites, la qual cosa em porta a pensar que necessàriament s'haurà de trobar una solució que permeti deixar la gent a La Copa i anar a aparcar a Fontajau, perquè és de sentit comú, tot i que, lamentablement, aquest sentit de vegades es perd pel camí.
En el seu moment es va fer una aposta per una Girona turística, un encert perquè aquest i no pas altre és el principal motor econòmic de la ciutat que convé mimar, però des de fa un cert temps es detecten senyals que fan pensar que, voluntàriament o involuntàriament, s'està retrocedint en aquest objectiu. En aquest sentit, no entenc, per exemple, que s'hagin destinat 16.000 € per asfaltar el passeig Canalejas i ni un euro per executar el projecte d'urbanització d'aquest carrer que ja està redactat i del qual tan sols caldria eliminar els famosos balconets que no agradaven a ningú. Es tracta d'un vial essencial per a una bona imatge turística de la ciutat i, curiosament, un dels pocs que van deixar sense arreglar els governs socialistes. En aquest cas, es podria donar la paradoxa d'haver d'arrencar l'asfalt just acabat de posar si es volgués endegar aquest projecte que resta pendent i que acumula més de set anys de promeses incomplertes. La Girona que vol emocionar oferint la seva millor imatge no encaixa en aquest carrer avui abandonat i molt oblidat però que té una de les més belles vistes sobre el campanar de Sant Feliu de la ciutat.
Quan els jubilats arribin a aquesta part de la ciutat, a punt de travessar l'Onyar per endinsar-se pels carrerons del Call, estaran tan cansats que ja no tindran delit per fer el turista. Aquesta és la manera que s'ha trobat per reduir el nombre de visitants a la ciutat? Ja veurem què passa durant l'exposició de flors o a l'estiu, quan la calor es comenci a notar de valent. Veus assenyades com les de l'arquitecte Josep M. Birulés han fet aportacions positives entorn a la problemàtica turística i el futur del Barri Vell, però no són les de posar pals a les rodes a la presència de forasters. No crec que es millori el model turístic de la ciutat foragitant les visites si no és, és clar, que la decisió s'hagi pres sota la premissa que els usuaris d'autocar són gent que «no fa gasto». Turistes, go home! Potser és aquest l'eslògan que es busca?
