18 de març de 2019
18.03.2019
Diari de Girona
la gàrgola

Valentí Fargnoli, més enllà del retrat

18.03.2019 | 06:00
Valentí Fargnoli, més enllà del retrat

A diferència de molts artistes, l'obra dels quals malauradament sol passar desapercebuda, els treballs fotogràfics de Valentí Fargnoli han estat coneguts i valorats. L'Ajuntament de Girona ja li va dedicar l'any 1981 la primera carpeta de la col·lecció Girona en imatges, que constituïa, de fet, el primer reconeixement públic a aquest fotògraf, que va néixer a Barcelona però que per residència, dedicació i llegat, es pot considerar un autèntic gironí d'obra i de fets. Uns anys després, l'exposició Els germans Fargnoli i el noucentisme a Girona, amb aportacions artístiques del seu germà Adolf, tornava a presentar al públic l'extraordinària faceta artística d'aquest gran autor de postals però també de realitat viscuda utilitzant sempre una gran tècnica estilística i compositiva. I encara l'any 2010, la col·lecció Girona fotògrafs dedicava dos volums a Fargnoli, amb una selecció de les millors imatges, una manera de confirmar l'homenatge ciutadà a un dels fotògrafs que més i millor ha sabut captar la ciutat, els seus racons, la seva vida i la seva gent.
Establerta la família a Girona, concretament al carrer de les Olles l'any 1898, el jove de 23 anys Valentí Fargnoli comença a formar-se com a fuster, però ben aviat deixarà el ribot per una vella càmera de fotografiar (diuen que construïda per ell mateix amb una caixa de fusta i una placa de vidre que va adquirir al comerç de Victor Sarquella del carrer Nou). El fet és que d'ençà de la seva primera fotografia del portal del Pes de la Palla feta l'any 1901, decideix abandonar l'aprenentatge de fuster per dedicar-se plenament a la seva afició, que convertirà ben aviat en la seva professió, de tal manera que tres anys més tard capta imatges de la visita del rei Alfons XIII a la ciutat, un treball que li suposa obtenir el títol de proveïdor de la Casa Reial. L'any 1910 ja exerceix de professional i entra com a redactor del suplement literari del diari El Autonomista, tot i que és una feina sense massa continuïtat en el temps perquè el seu caràcter inquiet el porta a donar resposta a multitud d'encàrrecs que van més enllà de la fotografia patrimonial, tot endinsant-se en l'àmbit del retrat, individual i col·lectiu, la fotografia publicitària o el reportatge social, a banda de participar en concursos que li reporten prestigi i alguns ingressos econòmics mercès als premis obtinguts en aquests certàmens.
La darrera aportació a l'obra i al coneixement del fotògraf Valentí Fargnoli ha estat la del llibre Fotografia en temps de Noucentisme, de l'arxiver municipal Joan Boadas i Raset. En aquest cas, però, el volum té la virtut d'encerclar unes vides i unes trajectòries humanes que, al capdavall, donaven tot el sentit als respectius treballs. Així, per exemple, l'arquitecte Jeroni Martorell però també Josep Puig i Cadafalch i d'altres s'oposaven aferrissadament als espolis de l'època i defensaven que els objectes artístics en mans de certes corporacions i de l'Església havien de pertànyer de ple dret a la col·lectivitat i, per tant, els posseïdors n'havien de tenir només l'usdefruit i no pas la plena propietat. Una reivindicació que just ara, més de 110 anys després, ha retornat amb força amb el tema de les denúncies pels registres patrimonials abusius fets per l'Església, de les quals la mesquita de Còrdova n'és un exemple.
Adolf Mas, fotògraf conegut i reconegut a Barcelona, va col·laborar amb l'arquitecte a l'hora de desenvolupar els continguts del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments i del Repertori Iconogràfic d'Espanya. La relació dels tres personatges, les dificultats de retratar en condicions el patrimoni artístic en aquells anys, són la base d'aquest homenatge a un projecte col·lectiu d'ambició cultural que ens ha deixat el llibre de l'arxiver ­municipal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook