Quin lloc ocupa en les seves prioritats el fet de divertir-se a l'escenari?
Divertir-se a l'escenari és gairebé el nostre estil de vida. Tenir bolos per poder-ho fer és una sort. A vegades estàs trist o cansat, però comença la primera cançó i et dius «puc amb tot». Pujar a l'escenari et dona un poder sobrenatural, no té preu.
Si algú els acusa de fer música patxanguera
Ens ho deien al principi, quan començàvem, ja ni recordem com ens ho agafàvem. La patxanga és guai. Ens ho agafaríem d'una manera o altra depenent de la intenció amb què ens ho diguessin. Per nosaltres fer patxanga és de puta mare.
Tenen un disc que es titula «Festa il·legal». Són les millors festes?
Possiblement. Depèn de molts factors, però el prohibit sempre té un morbo especial.
Es troben igual de còmodes cantant en català que en castellà?
Totalment. Al principi ens havien criticat, perquè teníem més temes en castellà que en català, però és un debat que no va enlloc. A més, tenim moltes cançons amb referències a la cultura catalana, que és la nostra.
El darrer disc inclou el tema «Coger contigo». Si les feministes s'assabenten de què vol dir «coger», els tiraran ous.
(Riuen) El sexe existeix, i el morbo també. A més, la lletra diu « quiero coger contigo las flores del camino». És vostè, qui s'ho agafa per la part sexual.
No sé en què devia estar jo pensant.
(Canten) Y saber que nada nos va a separar, y andar por los caminos...
Sí, ja. També versionen «Gracias a la vida». Hi ha motius per agrair-li res?
Sempre, segur. Malament rai, si no en trobéssim motius. És clar que hi ha coses que van malament, però sempre hem de trobar un moment per dir gràcies a la vida. Si no, seria per suïcidar-se.
«Sexo con amor», canten. És que és diferent del sexe sense amor?
És clar, que és diferent. Vostè no ha tingut mai sexe sense amor?
Errr... això ho pot llegir la meva senyora.
Ha, ha. No hi ha color, molt millor amb algú a qui estimes.
Fa vint anys que pugen als escenaris. S'han fet vells?
No ho sentim així. Home, als trenta i escaig ens hem de començar a cuidar. Però ara gestionem millor les entrades, a 18 anys sortíem a l'escenari de tal manera que acabàvem el concert i no érem persones. Ara sortim amb l'energia controlada i donem molt més al públic. Sabem que abans del concert, un parell de cerveses d'acord, però no pas més. Quan en teníem 18, era sortir a l'escenari amb tot el flipe a sobre... o potser ni sortir-hi.
