22 de març de 2019
22.03.2019
Diari de Girona

«La merda és al cap en desús de bona part de la humanitat»

Anna Carreras acaba de publicar «L'ull de l'escarabat», un joc psicològic en el qual la protagonista, després de descobrir que el seu xicot és gai, passarà una nit tancada en un centre cultural, en companyia d'un escarabat

22.03.2019 | 00:46
«La merda és al cap en desús de bona part de la humanitat»

No es dirà per casualitat Gregor Samsa, el seu escarabat?

Quan vaig llegir La metamorfosi de Kafka per primera vegada devia tenir quinze o setze anys i vaig quedar fascinada. Un paio anava a clapar i l'endemà es llevava en forma d'insecte. El meu insecte és un escarabat lluent com el del conte de Poe, que topa tota la nit amb la protagonista.

Li fan por, aquests animalons?

Aquests animalons no només no em fan por sinó que em generen un profund sentiment d'admiració. Han donat nom a cotxes, a jocs infantils i a grups musicals de referència pop. Tenen uns ulls hipnòtics, pels egipcis eren símbol de vida eterna i els cristians anomenaven Jesucrist «El Bon Escarabat». Hi ha qui diu que sempre estan envoltats de merda: la merda no és entre les potes d'un escarabat piloter sinó al cap en desús de bona part de la humanitat.

En una sola nit poden passar moltes coses?

Una nit dona per molt, sobretot si qui arriba decidida a un centre cultural té un incident només d'arribar i ha d'amagar-se per no ser vista.

A vostè què li ha passat, una nit?

Fa quasi quinze anys, en una sola nit vaig tallar pernil, vaig sopar, vaig llegir unes pàgines de Rayuela, vaig trobar-me malament, vaig perdre trossos de placenta asseguda al vàter, vaig discutir amb la parella sobre la conveniència d'anar a l'hospital, vaig deixar el gos amb els veïns, vaig vestir-me amb quatre parracs, vaig ingressar a l'hospital, vaig parir d'urgència amb una cesària sense l'anestèsia adequada, vaig recuperar-me tres hores en una sala freda amb tres mantes tèrmiques a sobre, em van injectar morfina, vaig veure el meu fill cinc minuts, se'l van emportar, em vaig quedar sola i vaig plorar durant set hores seguides.

Glups. Hi ha lloc més terrorífic per quedar tancat, que un centre cultural?

En realitat no, per això el vaig escollir com a escenari. Sobretot si aquest edifici té les parets pintades d'un magenta exasperant, té escales i sales aparentment simètriques i abans de ser un centre cultural va ser moltes altres coses, fins i tot dispensari mèdic i residència d'unes monges de clausura.

Darrere un centre cultural hi ha sempre un polític que somriu a la càmera?

A L'ull de l'escarabat hi ha un director que somriu mentre es fa un autoretrat amb la lluna al darrere i l'envia per Whatsapp amb una frase que Paul Eluard va escriure pensant en la Gala.

Hi ha més nòvios gais dels que pensem?

Soc verge en gai saber... Si vol, contractem un detectiu. Però em fa l'efecte que la hipocresia i la doble màscara d'aquest segle toca totes les esferes. Encara hi ha persones que malauradament arrosseguen les pors, les culpes i les creus imposades per les generacions anteriors.

Com reaccionaria si el seu nòvio li confessa que és gai?

Pos haber estudiao... (sic)

Es pren la vida amb tant d'humor com escriu?

D'un temps ençà, sí. Aquesta novel·la és un vodevil escrit immediatament després de llegir l'obra completa d'Adrià Pujol, el gran collonador català. El sentit de l'humor és com el sentit de l'amor: com més el practiques, més lliure et sents. El secret de tot plegat és començar rient-se d'un mateix. L'humor anglès, la ironia, la metàfora, la fraseologia popular, els jocs de paraules... tot això m'ajuda a fer una protagonista bleda que inventa un joc psicològic delirant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook