Ha intentat recollir en un llibre els fills de la misèria?
No tots els que surten al llibre són fills de la misèria. El nexe comú és que tots surten de la norma, és gent que no surt als llibres i sovint cau en l'oblit. Però per mi, els més interessants són els que vénen de la misèria. Si a més de pobres, són dones, encara cauen més en l'oblit.
És la cara B dels homenots d'en Pla?
En certa manera, sí, dit sigui amb tot el respecte que mereix Pla, del qual estic a anys llum. Els meus són homenots i donotes de les classes populars, els d'en Pla són de primera fila. El curiós és que alguns d'aquests fills de la misèria, van tenir relació amb gent de primera categoria. És el cas de la famosa Lídia de Cadaqués i l'Eugeni d'Ors; en el meu llibre, la Lídia és protagonista, i en D'Ors, secundari. També és el cas d'en Pepet Gitano i en Santiago Rusiñol.
En Pepet Gitano! Els meus avis me'n parlaven!
Què li van explicar?
No ho recordo gaire: que corria pel mercat, que era amic d'en Rusiñol...
S'està perdent la memòria d'aquesta gent, ja no queda ningú que els conegués i poca gent en sap res. Em sembla molt gros que a Girona es perdi la memòria d'en Pepet Gitano. Parlo amb joves i no saben qui era.
Qui era?
Era l'equivalent gironí de La Moños a Barcelona, un personatge famosíssim. Vivia de la caritat. Quan en Rusiñol venia a Girona, agafava en Pepet Gitano d'ajudant. Però el maltractava psicològicament.
Posi'm un exemple.
En Pepet Gitano era com un nen. En Rusiñol li va comprar un vestit blanc, i en Pepet anava orgullosíssim. Llavors en Russinyol li va tirar un cafè per sobre, perquè sí. I en Pepet , és clar, plorant com un nen.
Els miserables també escriuen la història?
No, l'escriuen els vencedors. Però en formen part, per tant els hem de reivindicar.
Avui tractem millor els marginats?
Algunes persones sí, però la humanitat segueix essent molt bèstia.
Quin és el seu preferit, dels gironins que surten al llibre?
En Pepet Gitano és molt tendre, perquè patia burles de la gent i era molt bon home. M'agrada molt en Manlleria, de Palafrugell, es va fer ric amb el suro i va decidir no treballar més ni afaitar-se més. La barba quasi li tocava a terra. No va tenir fills, i al testament va deixar clares dues coses: que la seva ànima la donava al diable i que, sobretot, res que fos seu anés a parar a l'Església.
Algun altre?
Conxita Mir, de La Bisbal, admiradora de la Belle Époque. Vestia sempre a la moda de França, fins que va acabar arruïnada i en la més absoluta misèria.
