29 de març de 2019
29.03.2019
Diari de Girona
LOURDES TORRES · Escriptora i autora d'«Els angelets de les dents i la Malva»

«Els angelets de les dents són un valor català únic al món»

Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, Criminologia i Dret per la Universitat de Girona (UdG), Lourdes Torres treballa actualment a l'àrea de comunicació dels Mossos d'Esquadra · Màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments per la UOC, és coautora del «Manual de comunicació per a ajuntaments petits (i no tan petits)» (2015). Ara es llança en la literatura infantil amb «Els angelets de les dents i la Malva»

29.03.2019 | 01:30
«Els angelets de les dents són un valor català únic al món»

Per què un llibre sobre els angelets de les dents?

El projecte es va iniciar fa quatre anys. Jo ho visualtzo perquè soc mare, la meva filla tenia aleshores cinc anys, just quan als nens els comencen a caure les dents, entro en una llibreria, i veig un conte d' El Ratoncito Pérez, que no ve de la tradició popular catalana. A mi, i a la gent del meu entorn, a casa, quan érem petits, ens feien els angelets de les dents. I vaig començar a investigar.

Què va descobrir?

Que no hi havia res escrit sobre els angelets de les dents, i que la tradició anava caient en l'oblit. Estan entrant amb molta força altres tradicions, igualment bones i amb les quals no tinc res en contra, com el Ratoncito Pérez, o la Fada de les Dents, que és anglosaxona. Així va ser com fa quatre anys vaig escriure el relat del llibre, que es va quedar a la nevera fins que vaig trobar una il·lustradora, la Laia Berloso i, més tard, l'editorial Base, que és qui ens l'ha publicat. Què pretenc amb el conte? Que no caigués en l'oblit una tradició popular catalana única al món, i que es pogués seguir passant de generació en generació. Els angelets de les dents són un valor propi, que no existeix enlloc més.

Què li portaven els angelets quan era petita?

(Riu). Recordo coses com cromos, llapis de colors, gomes d'esborrar. Ni diners ni caramels.

És necessari conservar aquella màgia un cop ets adult?

Quan som grans l'anem perdent. Però jo he intentat no perdre-la mai perquè penso que la màgia està dins del cor de cadascú. Tinguis cinc anys o quaranta-quatre, com el meu cas. I això intento traslladar-ho a la meva filla, la Malva, que és la protagonista del conte.

Li agrada a la seva filla ser la protagonista d'un conte infantil?

Molt! De seguida ho va explicar a l'escola i ja he anat a la seva classe a llegir el conte als seus companys. Per a ella és un orgull que la mama sigui escriptora i que hagi fet un conte fent-la protagonista. Ella també hi ha participat, explicant com volia les il·lustracions. Hi surt el seu nino, amb qui dorm des que va néixer, i també un element màgic com les papallones.

Quan va néixer la tradició dels angelets de les dents?

Aquest és un conte molt dolç, on les il·lustracions hi tenen molta força. Ho volíem desvincular de la mitologia eclesiàstica. No té per què els angelets de les dents hagin de dur corona i ales. No se sap des de quan tenim aquesta tradició. El Ratoncito Pérez és del segle XX i el fa la reina Maria Cristina per al seu fill Alfons XIII. M'ha costat determinar quan es plasma el mite català dels angelets de les dents a la població. Vaig contactar amb un franciscà de Barcelona, Valentí Serra, i vaig arribar a un llibre, Prodigis i fineses dels sants àngels fets al principat de Catalunya, escrit per Pere Serra, el 1726. L'Església feia força perquè la població estigués agraïda a les proeses fetes pels àngels. Qui sap si des d'allà va fer el salt a la tradició popular.

Per què s'ha anat perdent?

Perquè altres tradicions, com la d' El Ratoncito Pérez, per exemple, l'han absorbit. Tan vàlida és una tradició com una altra, però jo l'he volguda preservar i protegir. Jo vull evitar que aquesta tradició dels angelets de les dents es perdi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook