02 de abril de 2019
02.04.2019
Diari de Girona
ROSER MARTÍNEZ · Joiera creativa

«Atrapo emocions i les converteixo en històries per lluir»

Les joies que Roser Martínez dissenya i crea al taller de Vilacolum les han dut models a tot el món, han sigut portada de llibres, han sortit a films i anuncis i s'han exposat arreu · Ara prepara la col·lecció «Joies estrambòtiques», inspirades en Quim Hereu

02.04.2019 | 20:43
«Atrapo emocions i les converteixo en històries per lluir»

Esmorza amb diamants?

Quina casualitat de pregunta! He vist la pel·lícula dues vegades durant el darrer mes. Fins i tot tinc al mòbil la banda sonora. Podríem dir que sí, si posem el diamant com a metàfora de cosa molt valuosa, perquè per mi, esmorzar envoltada de creativitat i de naturalesa té un valor incalculable.

Deia Elizabeth Taylor que no es pot posseir el resplendor.

Crec que sí, que es pot posseir, i no cal tenir brillants. Perquè quan a la vida trobes la calma interior i el teu equilibri, et sents resplendent, arribes a brillar. I això es nota i es transmet. Per tant, sí, es pot posseir el resplendor.

Sempre he pensat, ja em perdonarà, que les joies són per a la gent que ja té les necessitats cobertes.

En absolut. Perquè hi ha molts tipus de joies i n'hi ha per a tots els estils i perfils, indiferentment del preu que puguin tenir. A més, una joia té diverses funcions, hi ha qui les fa servir per embellir el cos, d'altra gent per a sentir emocions, d'altra per diferenciar-se, i d'altra fins i tot com amulet. Cada persona li atorga el rol que desitja.

Tinc entès que va començar en aquest món de forma autodidàctica. Què la va dur a iniciar-s'hi?

Tot va venir que estava passant un moment molt trist a la meva vida. Aleshores treballava d'administrativa, i amb tot el que havia passat, tenia la sensació que m'ofegava, que estava atrapada en una clova d'ou. De mica en mica, aquesta clova d'ou es va anar esquerdant i...i l'ocellet va acabar sortint. Després de tants anys, he enlairat el vol.

Vola segura?

Sento que tinc moltes coses a dir i a fer, això és el que em motiva. I em motiva a expressar-me creant. Creant sense parar.

He sentit a parlar de les seves creacions com a «perfecta imperfecció». La perfecció és sempre imperfecta?

Cada persona té en si mateixa la perfecció absoluta, cadascú en el seu món té la seva perfecció. Per exemple, per mi, perfecció és quan sento que estic vivint el moment present i m'emociono per petites coses. Aquests instants per mi, són perfectes.

Què vol transmetre amb les seves creacions?

M'agrada penar que atrapo emocions i les converteixo en històries per lluir al cos o decorar-lo. Tant és joia com escultura com qualsevol altre objecte. No només són peces tangibles, darrere hi ha una emoció. Per mi, el més important és que qui connecta amb aquesta emoció ja no es pot desprendre d'ella. Al que dono més valor és al que la gent sent quan es posa una meva creació.

Per què fuig dels metalls preciosos, en els seus treballs?

Ho pot semblar, però no en fujo. El que m'agrada és crear contrastos. Com que no tinc formació acadèmica, no segueixo cap patró, i per exemple puc soldar filferro amb or, barrejar porcellana amb pols de vellut, o pintar amb acrílic l'or i la plata... Es tracta de combinar tot aquest material, i al final el que tenen en comú les creacions és que desprenen harmonia, independentment del seu material.

Per què es va instal·lar a prop del mar?

Sóc de Bellcaire d'Empordà, sempre l'he tingut a prop. El mar m'inspira, i m'inspira la lluna, m'inspira l'Empordà i m'inspira tota la naturalesa en el seu conjunt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook