04 de abril de 2019
04.04.2019
Javier Reverte - escriptor

«Els refugiats fugen dels desastres, en Puigdemont fuig de la llei»

04.04.2019 | 21:09
«Els refugiats fugen dels desastres, en Puigdemont fuig de la llei»

L’escriptor, viatger i reporter Javier Reverte va ser ahir a Girona convidat pel festival MOT de literatura. Reverte va participar en el diàleg «Deixebles d’Ulisses» amb Ivan Jablonka i Manuel Forcano, a la biblioteca Carles Rahola

Quantes vegades ha hagut d'aclarir que no és vostè el Reverte que gasta mala llet a Twitter?

Últimament, mai. A vegades em pregunten si som parents, això és tot. En qualsevol cas, jo no utilitzo Twitter: no gasto el meu temps a les xarxes perquè no tinc opinions clares sobre la major part de les coses, només dubtes. De tota manera, que cadascú faci el que vulgui, per a això hi ha la llibertat.

No el tempta tornar al periodisme, ara que tenim temes diaris?

No, res. És un ofici fatigós que al final et deixa exhaust. Vaig aprendre molt de l'ofici i m'agradava el reportatge, que s'ha extingit com gènere. I estic d'acord amb el que deia Josep Pla: «És molt més difícil descriure que opinar; en vista de la qual cosa, a Espanya tothom opina».

Li sol·licito un retorn puntual: com titularia l'actual situació entre Catalunya i Espanya?

Embafadora i trista.

Què li ha aportat, viatjar?

Gairebé tot el que sóc i el que pretenc ser. Especialment, tolerància. I un gran sentit de la llibertat personal. Que no me la toquin.

Quina situació viscuda en els seus viatges li va costar més esborrar de la memòria?

La mirada d'una dona tutsi, a Ruanda, la família de la qual havia estat completament exterminada pels hutus. No l'he esborrat encara.

Ha vist refugiats i exiliats viure a la manera de Puigdemont & cia?

Per a res. Els refugiats fugen de les calamitats i els desastres, mentre que Puigdemont fuig de la llei. A més, ell es recull en una gàbia daurada, en tant que els altres s'amunteguen en campaments on les condicions de vida són extremes. Ja voldria un refugiat sirià portar l'existència d'un pres en una presó europea.

S'ha criticat al Papa per dir que cal acollir als refugiats.

Els Papes sempre manifesten bons desitjos, però parlen en forma abstracta, sense aportar solucions de cap mena. És igual que quan condemnen les guerres. I què aconsegueixen? No sé com es diu blablabla en llatí.

Amb l'autoritat que li atorga haver novel·lat la guerra civil: què s'ha de fer amb en Franco?

El primer, que l'església sigui qui pagui les despeses del Valle de los Caídos i no nosaltres amb els nostres impostos. I després, tenir molta cura si obren la tomba, no sigui que surti volant l'ocell.

Cap a on va Europa, amb tant d'auge de l'extrema dreta?

Europa està en una situació de funambulisme, atacada per tots costats. I si l'extrema dreta guanya la partida, trencarà el projecte d'unitat, la base de la qual no és altra que la democràcia. Però jo confio en la força interior de la democràcia. Quan, entre altres coses, marxi en Trump, es calmi en Putin, els britànics tornin a ser un poble assenyat i el seny català floreixi de nou, la Unió Europea continuarà tirant endavant. Ens hi juguem molt amb ella: la llibertat, el model de vida, l'estat de benestar, la pau...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit