La col·lecció Girona fotògrafs que va endegar fa un cert temps el Servei de Gestió Documental de l'Ajuntament de Girona ha tingut la virtut de donar-nos a conèixer no només el treball de magnífics professionals que han utilitzat la ciutat dels quatre rius com a marc ideal per a la seva obra, sinó que ha estimulat la cessió de fons fotogràfics amb la seguretat que aquests tindran un tractament de conservació adequat al mateix temps que serviran per difondre la memòria d'uns treballs que són el reflex d'uns temps, d'una època, d'unes situacions, d'uns fets. Història i llegat.

Gràcies a aquesta voluntat de preservar la memòria s'han publicat interessants volums com els dos dedicats a Valentí Fargnoli, el de Joan Martí Centellas (Bellezas de Gerona, 1877), el del francès Jean Dieuzaide, que va triar Girona per desenvolupar bona part de la seva obra, el de Joan Subias Galter, figuerenc que va recollir en imatges bona part del nostre patrimoni artístic i monumental, el de Salvador Crescenti, que va donar cobertura gràfica a esdeveniments diversos i a l'evolució urbana de Girona, Salt i altres municipis de les nostres comarques, així com una selecció de fotos de Narcís Sans i Prats, cronista de l'època franquista des de la seva botiga-taller de la pujada del Pont de Pedra o la mostra exquisida del cineasta Antoni Varés Martirell, que a banda de les seves pel·lícules ens va deixar un llegat important d'imatges que són art.

Darrerament ha aparegut un nou llibre dins aquesta col·lecció sobre els artistes de la fotografia, però en aquest cas no és d'un sol autor, sinó que tracta de la importància que en aquesta vessant artística va desenvolupar eficaçment un destacat col·lectiu ciutadà. Es tracta de l'AFIC (Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona), una entitat creada el juny de 1954 que, segons afirma Fina Navarrete al pròleg del llibre, «va saber aglutinar en un mateix projecte els aficionats de la ciutat». Efectivament, l'associació, que tenia la seu social al carrer Bonaventura Carreras Peralta, va ser present en la vida ciutadana organitzant concursos, exposicions i activitats culturals, així com el Concurs Nacional de Cinema Amateur «Antoni Varés» en memòria d'un dels socis més il·lustres i carismàtics d'aquesta Agrupació que ell va ajudar a crear. El volum ens explica que la secció de cine club es va fundar l'any 1958 amb una programació periòdica de sessions de cinefòrum que no va tenir un camí de roses, entre d'altres raons per les reticències dels exhibidors comercials a l'entendre que aitals sessions podien fer-los competència deslleial.

Sempre he estat un gran aficionat al cinema i conservo entranyables records de les sessions infantils al Centre Cultural del carrer de la Força o després al cine Familiar de Vista Alegre, per no parlar, és clar, de les sales Albéniz, Gran Via, Coliseu o Ultònia. Amb tot, però, probablement foren les sessions de cinefòrum que organitzava l'AFIC l'any 1974, presidida aleshores per l'aparellador Joan Maria Gelada, amb qui anys després compartiria responsabilitats municipals, les que em van ajudar a ser selectiu, a conèixer obres de directors de noms que he de reconèixer em sonaven estranys en uns temps en què solíem parlar de les pel·lis pels seus títols i, a molt estirar, pels noms dels seus actors i actrius si aquests eren populars, especialment americans. Al passi del film el seguia un col·loqui que als neòfits ens ajudava entendre el per què de molts detalls que havíem vist a la pantalla però que se'ns havien passat per alt, escoltàvem les opinions i criteris de gent experta en la matèria i, a poc a poc, formàvem el nostre criteri. Del «Dante no és únicamente severo» de Jacinto Esteva al cinema Modern a les sessions dels dimecres al Núria de Salt. Tota una vida. De cine.