10 de abril de 2019
10.04.2019
Diari de Girona

«El rei Joan Carles sempre m'ha protegit des de l'ombra»

Albert Solà, el veí de la Bisbal que assegura ser fill il·legítim del rei emèrit Joan Carles, ha escrit la seva autobiografia: «El monarca de la Bisbal»

10.04.2019 | 20:55
«El rei Joan Carles sempre m'ha protegit des de l'ombra»

L'haig de tractar de Majestat, quan em dirigeixo a vostè?

Ui, no! Com a màxim digui'm Monarca. O si no, Albert i prou. Ni Majestat ni Príncep ni res.

D'Albert Soler a Albert Solà: no serà vostè un farsant?

Nooo, pobre de mi (riu)!

Si li diuen «bastard» s'ho pren com un insult o com un elogi?

No em molesta. Ni tan sols sé què significa «bastard», amb això li dic tot.

Està dolgut amb el seu pare Joan Carles?

Mmm... no, dolgut no. Potser estic més dolgut amb la meva mare biològica.

Per quin motiu?

Sobretot amb l'entorn de la meva mare, que té la culpa que això no hagi arribat més lluny. Ell en canvi, haurà sigut un rei que ha abusat molt del seu càrrec i tot el que vostè vulgui, però fins avui, a mi m'ha protegit sempre des de l'ombra.

Què ha fet per vostè?

Quan faig alguna gestió a l'administració i posen el meu nom a l'ordinador, allò vola, es nota que hi ha una prioritat.

No hi ha com tenir influències.

Ep, però quan no hi havia ordinadors, res de res. De protecció, nassos!

Bé, segons explica al llibre, quan feia la mili, una mica enxufat sí que estava.

Només d'anar a la caixa de reclutes a recollir el petate per incorporar-me al campament, em van dir «tu no te vas a Leganés, te vas a Barcelona». Allà, durant 17 dies, em van fer tota mena d'anàlisis i proves, i després ja vaig anar cap a Leganés.

Els generals es quadraven al seu pas?

No, però notava que em tractaven diferent dels altres. Per exemple, als que no sabien nedar els tiraven a la piscina perquè n'aprenguessin, però a mi em deien que marxés.

No fos que s'ofegués l'hereu.

En unes maniobres amb foc real, poc abans de l'inici va aterrar un helicòpter, van demanar per mi i se'm van emportar a la plana major, a presència del general. Aquest em va dir que me n'anava de permís perquè el meu pare havia patit un petit accident. Quan vaig arribar al mas, a Sant Climent de Peralta, el meu pare estava tan panxo, al camp.

Que no fos el rei, el que s'hagués accidentat esquiant.

Ha, ha. No, devien tenir por que em passés alguna cosa a les maniobres.

A qui interessa que no es reconegui la seva filiació?

El problema és que sóc el fill gran, per tant no li interessa ni a ell ni a en Felip. Més o menys, deu pintar per aquí. Si no fos el gran, potser ni estaríem parlant vostè i jo.

És clar, a vostè li toca ser rei.

Però jo no vull ser-ho.

No foti, no li agradaria viure com un rei?

Només vull ser el rei de casa meva.

Potser amb un català com vostè de rei, es solucionaria el conflicte actual.

Alguna cosa faria, això li garanteixo. Però em sap greu, no vull ser-ho.

Li puc fer algunes proves per comprovar si és de debò fill de Juan Carlos?

Vinga.

Li agrada caçar elefants?

No. Ja no anem bé, oi (riu)?

No es preocupi, hi ha més preguntes: almenys li agradaran les senyores.

Aquí sí, noi! Però em penso que això a tothom, eh?

Però li han d'agradar molt.

No em quedo enrere, no.

Anem millorant. Més: treballar li deu agradar més aviat poc, suposo.

Ho he hagut de fer tota la vida, per nassos. Si no treballés, hauria de fer altres activitats, no em sé quedar quiet.

Esquiar i navegar, per exemple?

Esquiar tampoc, no en sé. He, he, ja veig que no superaré les seves proves.

Quina creu que és la semblança més important amb el seu pare Juan Carlos?

La gent que el coneix em diu que tenim un caràcter igual. Campetxano, etc.

Si és campetxano, ja no hi ha dubte.

Campetxano vol dir catxondo, no? Això sí que ho sóc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook