Tiago és un robot d'un sol braç que, a diferència d'altres humanoides, és capaç de reconèixer el seu propi cos davant d'un mirall, una habilitat que és essencial per garantir la interacció segura entre humans i robots. Així ho ha indicat el seu creador, el doctor en Enginyeria Artificial Pablo Lanillos, que afirma que la capacitat de poder reconèixer-se en un mirall és fonamental per a l'avanç de la robòtica.
Aquest robot ha estat desenvolupat al costat de l'empresa catalana Pal Robotics en el marc de Selfception, un projecte finançat per la Unió Europea que té com a objectiu aconseguir que els humanoides sàpiguen «distingir el seu cos davant la resta d'elements del seu entorn», una cosa que, segons Lanillos, és clau per garantir una «interacció segura entre humans i robots». Tiago no és el primer a aconseguir aquesta gesta però és el que posseeix l'algoritme «més complex», assegura aquest enginyer, que des de fa tres anys forma part de l'equip d'investigadors de l'Institut de Sistemes Cognitius de la Universitat Tecnològica de Munic (Alemanya).
Un dels primers robots que es va reconèixer en el mirall va ser Nico, desenvolupat el 2011 a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als Estats Units, però en ell només es va usar la variable del moviment, és a dir, el robot es reconeixia en el mirall perquè es movia i detectava aquell moviment a través de sensors. No obstant això, l'algoritme de Tiago no només té en compte el moviment, sinó que utilitza un model de codificació predictiva, és a dir, «ell prediu on estarà el seu braç i, si la predicció coincideix amb el que percep, llavors sap que és ell, que és el seu cos», detalla Lanillos.
En concret, l'investigador, per aconseguir aquesta gesta de Tiago, es va basar en teories actuals sobre com funciona el cervell humà i va intentar imitar un model similar en l'humanoide. I és que, segons aquest enginyer espanyol, hi ha estudis que ratifiquen que precisament aquesta capacitat de distingir-se a un mateix d'allò que hi ha al voltant és «la connexió necessària per realitzar moltes habilitats cognitives, en particular les relacionades amb interactuar amb l'entorn i amb altres persones».
«En el moment que podem diferenciar el nostre cos de l'entorn podem actuar en aquest com a ens individuals», va resumir. Això no obstant, els científics saben poc sobre com, a partir d'aquesta capacitat, els humans poden generar conceptes abstractes, una cosa que, tal com ha declarat el creador de Tiago, «representa un dels principals desafiaments, no només de la neurociència, sinó també de la robòtica». En aquest sentit, Lanillos diu que «hi ha una influència constant de la biologia en la robòtica i viceversa: utilitzem els robots com una eina per estudiar les persones i les persones, per millorar els robots».
D'aquesta forma, l'investigador defensa la importància d'una robòtica de caràcter multidisciplinari; aquesta «va començar com una cosa molt industrial, com dispositius que fan les tasques autònomes», però, a poc a poc, «s'hi estan integrant diferents matèries com la filosofia o la psicologia». «Cal canviar el paradigma que els robots estiguin programats per fer-ho tot perfecte» i cal buscar aquells que «no són tan precisos» però sí són capaços d'adaptar-se, com els humans, al món que els envolta; començar per reconèixer-se en un mirall és un pas.
