Un estudi internacional liderat per l'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF), David Comas, ha demostrat per primera vegada i utilitzant intel·ligència artificial per estudiar l'ADN, que les poblacions africanes arcaiques es van hibridar amb altres humans desconeguts i extingits. La investigació, que ahir va publicar la revista Genome Biology, qüestiona les observacions fetes abans sobre l'encreuament de neandertals o denissovans amb els avantpassats europeus o asiàtics.

Fins ara, se sabia que algunes poblacions extintes s'havien barrejat amb els humans moderns a fora d'Àfrica, però a les poblacions africanes no s'havia demostrat consistentment cap encreuament. Aquest estudi, va explicar Comas, ha pogut identificar «la introgressió d'una línia extinta d'humans en l'ADN de les poblacions africanes actuals». «Aquesta població arcaica totalment desconeguda es va barrejar amb els avantpassats dels africans i els seus gens s'han conservat en el seu genoma fins a l'actualitat», va detallar Comas, que és catedràtic d'Antropologia Biològica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF.

Belén Lorente-Galdos, una de les signants de l'article, va apuntar que «l'escenari que coneixem a Àfrica, de societats que es barregen entre elles de forma complexa al llarg de la seva història recent, és només la punta de l'iceberg de l'evolutició dels humans, complexa des dels orígens».

Els investigadors han fet un estudi de genomes moderns de diferents poblacions amb molta diversitat d'estils de vida, llengua o geografia dins del continent africà. Seqüenciant aquests genomes actuals han pogut comprovar que una part prové de la introgressió (moviment de gens d'una espècie a una altra com a conseqüència d'un procés d'hibridació).

«Utilitzant eines d'intel·ligència artificial i genomes complets, hem pogut inferir la història general de l'evolució de les poblacions africanes», va comentar Óscar Lao, investigador del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmic (CNAG) del Centre de Regulació Genòmica (CRG), i un dels primers autors de l'estudi. «El que ens ha sorprès és que per descriure la diversitat genètica que hi ha a les poblacions africanes actuals cal tenir en compte la presència d'una població africana arcaica extinta, amb la qual els humans anatòmicament moderns s'haurien barrejat», va afegir.

Aquest resultat indica que no només hi havia poblacions arcaiques diferents del llinatge sapiens fora d'Àfrica, sinó que en aquest continent també hi havia subpoblacions amb les quals van tenir descendència els humans anatòmicament moderns que es van quedar a l'Àfrica. «Aquesta troballa qüestiona les observacions sobre l'encreuament de neandertals o denissovans amb els avantpassats europeus o asiàtics, perquè sempre s'han pres els africans com a model de població sense introgressió», va dir Comas.

Els científics han revisat la quantitat d'ADN en persones d'origen euroasiàtic que procedeix de neandertals i han comprovat que podria ser de fins a tres vegades més gran de l'estimat fins ara. Hi han participat investigadors de la Yale School of Medicine, la Universitat de Taibah (Aràbia Saudita), la Universitat de Jendouba (Tunis), IDIBELL (Espanya), la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), la Universitat de Witwatrsrand (Sud-àfrica) i la Universitat Libanesa Americana.