Faci'm una predicció, Cassandra.

Uff, què diu! Es refereix que la Cassandra era una endevinadora? La que m'agradadria és que deixessin d'existir els abusos de poder.

Però a Cassandra ningú no se la creia. I això que diu, no m'ho crec ni jo.

Però tant de bo fos així.

Costa, posar-se en la pell d'una immigrant?

No és fàcil, genera molt respecte. Quan em va arribar el text i vaig veure que a més de refugiada, la protagonista és prostituta i transsexual, la vaig voler defensar tal com és. Crec que moltes dones s'hi poden sentir identificades per un motiu o altre, ja que és una gran supervivent. Va ser un procés molt maco.

I vostè, on té les arrels?

Sóc de Barcelona, per això em suposava tant de respecte interpretar una refugiada.

Hi creu, en les arrels?

El que crec és que les arrels cadascú se les busca i se les construeix. I tanmateix, és important saber quines són, per poder avançar i ser qui vols ser. És important saber d'on venim, si volem saber on anem. Si no sabem d'on venim, es produeix una desmemòria que ens va a la contra a nosaltres mateixos.

Si ja és difícil posar-se en la pell d'un refugiat, imagino que més encara si és transsexual.

És clar, també. Però és una persona que ha patit molt dolor, i el seu dolor mai no l'ha validat ningú. I una part del seu dolor és precisament que ningú no la valida pel fet que va néixer home i no s'hi sent, i per tant ningú no li fa una obra com es mereix ella.

Hi continua havent molta gent amb molt de dolor?

Moltíssima, i diàriament. Evidentment. M'està fent preguntes molt denses, eh?

Bé...

Contínuament tenim refugiats, hi ha guerres arreu del món de les que apenes ens arriben informacions, com ara la del Congo.. A banda d'això, quasi cada dia tenim abusos sexuals, tenim agressions masclistes... Crec que molt hi té a veure el capitalisme i la dreta que governa, no veig que facin gaire res per alleugerir tots els dolors.

I esclaus? Encara n'hi ha?

Jo crec que sí, i tant que sí. Vostè què creu?

Que també. I que jo en sóc un bon exemple.

He, he, és evident que hi ha esclaus. De fet, per això té sentit aquesta obra, pel paral·lelisme entre l'actualitat i la guerra de Troia a la qual ens remunta. Malgrat que el personatge és molt optimista i utilitza el sentit de l'humor per pura i simple supervivència.

Podríem dir que el monòleg «Kassandra» és una radiografia de la societat actual?

Sí, perquè la protagonista és un personatge que ocupa tots els marges d'aquesta societat.

I vostè, com descriuria aquesta societat?

Uau, ja hi torna amb les preguntes complicades? Deixi'm pensar [reflexiona uns segons]... Hi ha ganes de fer-la millor, aquesta societat, però la veig molt perduda, encara. No sé si aconseguirem millorar-la.