06 de maig de 2019
06.05.2019
Diari de Girona

Jochen Scheerer: «El fenomen Trump permet ser optimistes»

El curs «El flaneur a la finestra», de la Fundació Fita, ofereix demà a Girona (Casa de Cultura, 19h) la conferència «Cap a on va l'homo sapiens» a càrrec del biòleg Jochen Scheerer

06.05.2019 | 20:59
Jochen Scheerer: «El fenomen Trump permet ser optimistes»

És sapiens, l'homo sapiens?

Els humans pensem som diferents de les altres espècies de la terra perquè som més intel·ligents. Però això depèn de la definició d'intel·ligència. Som capaços de construir coets i bombes atòmiques, cosa que requereix cert tipus d'intel·ligència, però no sé si això és gaire útil per a la supervivència de l'espècie.

Així, som estúpids?

Com a espècie som intel·ligents, per això existim. Però creiem que som més intel·ligents que totes les altres espècies de la terra, i no ho som. Som una entre altres. Un dels problemes que tenim és que ens pensem que som observadors, i això és mentida: formem part de l'ecosistema, no som uns espectadors.

Què diria el planeta si pogués parlar?

Som una espècie molt jove, el planeta encara no sap on arribarem, no té amb qui comparar-nos. L'homo sapiens té només 200.000 anys, encara estem creixent. Però crec que el planeta ens diria que amb el nostre comportament afectem moltes altres espècies. Les altres espècies afecten el seu entorn, però nosaltres, a més a moltes altres.

Per què?

Perquè consumim massa recursos. Per exemple, el nostre consum d'aigua és de 3-5 litres al dia. Però en veritat en consumim una mitjana diària de 130 litres. I a Mèxic, 400 litres. Les altres espècies consumeixen el que necessiten per beure, i punt.

Es desplaça en cotxe o en bicicleta?

Depèn a on vaig (riu). En tren, en avió, en cotxe, en bicicleta, caminant si puc... Ja que som al planeta, hem d'acceptar que l'estem afectant. La qüestió és si podem controlar aquesta afectació.

I podem?

De moment sembla que estem atrapats en el nostre sistema econòmic i social. Hi ha canvis que sabem que estarien bé però no podem fer-los. Si de moment la gent prefereix les reunions presencials, haig de viatjar per fer la feina. Si en un futur ho puc fer per videoconferència, no necessitaré conduir.

No ha de ser fàcil, canviar d'hàbits.

Estem atrapats en un sistema més rígid del que pensem. De canvi climàtic en parlem des de fa generacions, i no arribem ni de bon tros als objectius que ens proposem. Per exemple: s'al·lega que si es deixen de fabricar bosses de plàstic, es perdran milions de llocs de treball. Són les incongruències de l'ésser humà.

No podem fer res, per tant?

Ja hem demostrat, que podem canviar coses. Anys enrere la pluja àcida va acabar amb molts boscos. Això va fer regular millor les indústries tèrmiques, i el problema ja no existeix. El mateix va passar amb el forat a la capa d'ozó, que es van prendre mesures i el seu tamany està disminuint.

És vostè un optimista?

En certa manera, sí. Però la gran massa d'informació que tenim, ens impedeix focalitzar en el fet important. Per exemple, encara hi ha gent que dubta que el canvi climàtic és real i causat per l'home. Això dificulta que es prenguin mesures, sobretot si són impopulars. Hem d'actuar de pressa, no ens podem permetre 80 anys més per admetre que som els causants del canvi climàtic.

Nous líders com Trump i Bolsonaro permeten ser optimistes?

El fenomen Trump permet ser optimistes. Demostra que una persona amb fortes conviccions pot tenir influència al planeta. Només que hauria de ser algú amb idees diferents d'en Trump (riu). Hi ha països que han prohibit l'ús de bosses de plàstic, que no és el pitjor problema que tenim però és l'exemple que es poden emprendre mesures. I no ha sigut Suècia ni Dinamarca ni Alemanya.

Qui ha sigut?

Ruanda. Després de la guerra ha sorgit un govern jove amb noves idees. Això demostra que hi pot haver canvis polítics. Però s'ha de tenir coratge, no es pot consultar als 7.500 milions de persones de la terra, no hi arribarem a temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook