13 de maig de 2019
13.05.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Urbanisme a reflexió

13.05.2019 | 00:16

En el transcurs de la passada campanya electoral de les eleccions generals, un membre de la formació política En Comú Podem va llançar una proposta que va quedar mig amagada entre les promeses, propostes i, sobretot, desqualificacions i insults. Davant l'allau de tristes notícies que ens informen de nous atacs al paisatge costaner, el polític proposava organitzar un tercer Debat Costa Brava. Podrien ser útils unes noves jornades dedicades a reflexionar sobre la planificació urbanística, els plans de protecció, els projectes constructius ara aturats i/o les perspectives de futur?

El primer Debat es va gestar a les pàgines de la revista Presència l'agost de 1975 amb el reportatge «Judici a la Costa Brava». En aquell treball periodístic, els professors Joan Cals i M. Assumpció Alonso signaven un article en què reclamaven «un debat públic i ampli». Aquesta demanda es feia justament 40 anys després que s'hagués celebrat a Girona la Conferència de la Costa Brava convocada per la Conselleria d'Obres Públiques del Govern de la Generalitat de Catalunya que l'esclat de la Guerra Civil va tirar per terra i amb ella els bons propòsits que s'havien anunciat en el transcurs de la presentació que s'havia fet al Teatre Municipal de Girona el 10 d'agost de 1935. Una vegada plantejada la necessitat d'una «discussió pública i oberta sobre la problemàtica complexa del litoral», es varen recollir adhesions al manifest i es va nomenar un comitè executiu que va preparar el programa de les jornades que van tenir lloc a Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Torroella de Montgrí, Palamós i Lloret de Mar, per acabar el dia 18 de desembre de 1976 a Girona amb la Declaració Final, un document que recollia mancances i insuficiències, feia propostes concretes i apel·lava a la retrobada democràcia perquè donés «la força necessària per assumir totes les conseqüències d'una societat pluralista basada en el diàleg i en la convivència creadora».

Però les llibertats i l'autonomia recuperada no van ser la solució miraculosa davant les ànsies urbanitzadores del litoral, raó per la qual, 28 anys després, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya considerava que «ben poca cosa s'ha dut a terme en aquest temps per esmenar els errors comesos i, per tant, caldria realitzar un altre Debat». En aquest cas, les jornades van tenir lloc a Roses, Palafrugell, Blanes i Sant Feliu de Guíxols i les aportacions van versar sobre el territori, paisatge, mobilitat, infraestructures i model turístic. Molts dels informes presentats van ser crítics respecte de la situació del litoral i, fins i tot, el mateix conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va arribar a qualificar de «desastrós l'actual model territorial del litoral» mentre augurava que la situació «no es podria suportar 25 anys més». En aquest mateix sentit es va manifestar el professor de la UAB Josep Oliver, que, en una de les ponències presentades, va afirmar que «el ritme de creixement del turisme és insostenible i acabarà destruint les bases sobre les quals s'ha basat el ter­ritori i el paisatge».

Els governs de progrés que van venir després van respectar les conclusions d'aquest segon Debat amb normatives proteccionistes, però segurament no devien ser suficients perquè en els darrers anys i amb els governs de dretes al capdavant de la Generalitat, han ressorgit amb força problemes que semblaven oblidats. Pinedes tallades, terrenys preparats per construir-hi hotels i apartaments, urbanitzacions que posen en risc paisatges naturals amb permís dels respectius ajuntaments, han alertat d'una involució creixent. Aquesta tercera reflexió que es proposa segurament és convenient, però la pregunta, a la vista dels antecedents, segueix essent la mateixa: servirà per a alguna cosa?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit