17 de maig de 2019
17.05.2019

Dues dècades portant Broadway al Teatre de Salt

Una vuitantena de nens i nenes i fins a universitaris han estat treballant tot l'any per assolir el repte: que Broadway torni a l'escenari del Teatre de Salt seguint una tradició que ja té més de dues dècades

17.05.2019 | 01:09
Dues dècades portant Broadway al Teatre de Salt

Són quarts de set de la tarda al Teatre de Salt i l'activitat és frenètica. Mares i pares disfressen, maquillen i petinen la mainada, les directores fan l'ultim repàs al guió i a la taula de control les músiques estan a punt. És dimecres i hi ha l'assaig general d' Annie, abans que demà (18.00) se'n faci l'estrena i continuï en cartell diumenge i l'altre cap de setmana amb pràcticament totes les entrades esgotades. A escena, una vuitantena de nens i nenes a partir de 3 anys i fins a universitaris que han estat treballant tot l'any per assolir el repte: que Broadway torni a l'escenari del Teatre seguint una tradició que ja té més de dues dècades.

Quan la coral Rossinyol i Alimara va néixer, el 3 de març de 1990, no existien les tauletes ni la fixació pels mòbils. «Eren altres temps», admet Anna Canals, la seva fundadora, al costat d'Anna Barris, una amiga seva que, com ella, estudiava música. Tot va començar per l'inquietud de l'aleshores rector de Sant Cugat, Miquel Àngel Ferrés, que volia promoure activitats per als joves «i em va proposar si m'agradaria fer una coral». La proximitat amb la parròquia no s'ha perdut mai (hi canten nadales cada any per festes), però n'és una entitat desvinculada que funciona pel seu compte. Canals de seguida va tenir el suport de la seva germana, Núria, que com ella continua al peu del canó, en el marc d'una família molt vinculada a l'escena (són filles de Joan Canals i Teresa Moré).

Allò que va començar com una coral tradicional ha anat evolucionant cap a un grup que combina cant i teatre i que ja fa més de dues dècades que a mitjan maig no falla a la seva cita amb el Teatre de Salt. «Estem fent coses que mai ens hauríem imaginat», apunta Anna Canals, que abans de fer el pas havien passat per l'estadi intermedi de fer cantates escenificades de contes clàssics. «Ens agradava i va funcionar.» El 1998 van tirar endavant El Flautista d'Hamelin i el 2002 van fer un altre pas endavant llançant-se amb el primer Disney: La bella i la bèstia. El seu primer gran musical escenificat.

Demà estrenen Annie, musical basat en una tira còmica de Harold Gray del 1924 que s'ha vist a Broadway i que té dues versions cinematogràfiques, una de Johh Huston del 1982 i una altra de més prescindible, amb Jamie Foxx i Cameron Diaz, del 2014. La història d'una nena òrfena d'onze anys que viu a l'orfenat de la malvada senyoreta Hannigan i que, per atzar, entra a la vida del magnat Oliver Warbucks. Canals apunta que «la tria de l'obra és una cosa consensuada. Busquem el material sobretot als Estats Units i l'adaptem a les nostres necessitats, perquè hi ha de cabre tothom». Els decorats són cosa de Nuxu Perpinyà, i el vestuari, d'Eva Gubau. En anys anteriors havien posat a escena La Sireneta, Charlie i la fàbrica de xocolata, Aladí, Toy Story, Mary Poppins i El màgic d'Oz, entre d'altres.

«El musical és bon genere i engresca els nens perquè els permet cantar, ballar, disfressar-se i fer teatre. És molt complet tant per a l'espectador com per a l'actor. Això els motiva més que no pas si només ens limitéssim a cantar com una coral convencional», diu Anna Canals, que ha vist passar centenars de criatures. La flama segueix viva. Precisament molts d'aquells nens que van començar de petits i que ja són a la universitat mantenen el lligam amb la coral. Són molt actius, formen part de la junta, de l'equip artístic i tècnic, donen idees, i fins i tot algun ha arribat a l'Institut del Teatre. «A vegades tens nervis i empipades, però després quan veus que els pares i els nens estan contents és molt maco. Aquí donem valors i quan baixa el teló i tothom salta d'alegria al final de la funció vius una sensació indescriptible», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit