Per això Hipòcrates considerava que el metge «ha de ser modest, no discutir, estimar l’home i estimar... l’art»
No només un metge ha de ser així, ho hauria de ser tothom (riu). Tot i això, Hipòcrates es referia a l’art de la medicina.
Es va fer metge després de veure la «Lliçó d’anatomia» de Rembrandt?
He, he, no, però el quadre demostra que al segle XVI es comencen a fer disseccions d’anatomia. Abans l’Església les tenia prohibides, hi havia un tal Andreas Vesalio que tenia un cadàver a sota del llit i el treia a les nits, d’amagat, per estudiar-lo.
Així no es sentia sol.
A les disseccions no solien anar-hi metges, sinó artistes. A Miquel Àngel, Rafael, Leonardo...els interessava molt l’anatomia. Leonardo estava obsessionat amb l’agonia, volia representar el moment just de morir-se, i assistia a totes les execucions amb una llibreta per fer esbossos.
Diagnostiqui’m la malaltia d’alguna famosa obra d’art.
He, he, al meu bloc hi ha 1.270 diagnòstics. Per exemple, Rembrandt representa de forma molt realista el rei Uzías, afectat de lepra. En canvi, a l’edat mitjana, tenien tanta por a la lepra que fins i tot en pintar-la ho feien només amb uns puntets.
L’expressió de la Gioconda es deu a un restrenyiment?
Se n’han dit moltes coses. Darrerament es diu que el somriure és degut al bruxisme, aquesta malaltia que va prémer les dents. El que té la Gioconda és un xantelasma, una petita taca groguenca a la parpella de l’ull esquerre, que pot estar relacionada amb colesterol o triglicèrids alts.
Les escasses mides dels atributs de les estàtues gregues són una patologia?
No, simplement és una qüestió de pudor i també de... orientació sexual, que diríem avui (riu).
Com a metge, haurà vist «La inspecció mèdica» de Toulouse Lautrec.
Molt interessant! Es veuen dones amb les faldilles enlaire, a punt de ser revisades pel metge. És ben real, Lautrec era un gran freqüentador de bordells. Al segle XIX la prostitució era legal i era obligatori passar revisions periòdiques. Ara es torna a parlar de la conveniència de legalitzar-la.
Alguns la volen abolir.
Les prohibicions no solen resultar. Una dona pot fer el que vulgui. El fet dolent no és la prostitució sinó que t’hi obliguin.
El cas és que a l’art hi surt tot.
Hi ha quadres que representen malalties, abans que aquestes haguessin estat descrites. A «Experiment amb un ocell en una bomba d'aire», de Whright, es veu dermatomiositis al dors de les mans i la cara del personatge principal. Aquesta malaltia va ser descrita el 1906, 140 anys després de pintat el quadre.
Déu n’hi do.
Al «Naixement de Jesús» de Van Kalkar, dos angelets tenen faccions de síndrome de Down , que va ser descrit com a malaltia l'any 1866, i el quadre va ser pintat 350 anys abans. A vegades l’artista veu coses abans que el metge les descrigui.
Per gent deforme, Velázquez.
Velázquez és una font inesgotable de patologies, perquè representava personatges de Madrid tal com eren. S’hi veuen artrosis, alopècies sifilítiques, nans acondroplàstics...Les malalties no sempre s’han vist igual: en una època eren un càstig de Déu; al XVI, pels místics eren un premi, Déu els l’enviava perquè anessin al cel per la via ràpida; més tard, les corts barroques tenien malalts com qui tenia un zoo, com a curiositat: hi tenien nans, dones barbudes, etc, per mostrar als convidats.
