«El primer català va ser devorat pels seus congèneres», llegia aquest dia en una publicació...

El primer català (riu)? Fa 40.000 anys no hi havia catalans. Ni fa 10.000, tampoc.

La pel·lícula «A la recerca del foc» era creïble?

En aquestes pel·lícules hi pot haver una petita part real, però la resta, és tot inventat. Un prehistoriador em va dir que si hagués de fer una novel·la de la prehistòria, la meitat de les pàgines estarien en blanc. El que he fet jo amb el meu llibre és omplir aquestes pàgines en blanc, tota la resta és històric.

Així, s'ha documentat molt, per escriure'l?

Moltíssim. Tot el que surt és real: la manera d'encendre el foc, la manera de caçar, la manera d'assecar... M'he documentat al màxim, fins i tot el color de la pell [el llibre compta amb il·lustracions], encara que sobti que els més primitius siguin pèl-rojos i els més moderns, negres.

Realment fa 30.000 anys les dones eren tan guapes com surt a les il·lustracions de la novel·la?

Eren molt guapes, sí. Ulls verds, pèl-rojes... Eren guapíssimes, tot i que en origen provenien d'Àfrica, ja portaven molt temps aquí. Durant molts anys no va arribar cap més onada des de l'Àfrica, i quan en va arribar una, és clar, eren negroides.

Eren tots alts, forts, pèl-rojos... i miri'ns ara: la raça degenera?

Els nòrdics potser no, que encara són així (riu).

Som diferents actualment dels homes i dones de fa 30.000 anys?

Crec que no. Potser una mica diferents físicament, però hi ha via gent que inventava, que evolucionava... Evolucionaven les armes, la manera de caçar, a manera de fer foc, evolucionava tot, era gent evolucionada. De fa 30.000 anys fins ara hem evolucionat molt poc, comparat amb el que van evolucionar ells.

Què és el més difícil de situar l'acció d'una novel·la a fa 30.000 anys?

Per exemple, el tema del llenguatge. No sabem com parlaven, tot i que sabem que ho feien. I en el meu llibre, es barregen dos clans: com s'entenien, si eren de dues zones diferents?

Complicat, sí.

I els noms, també. No es deien ni Joan ni Pepito. M'he inventat uns noms per ells.

Quina és la idea més equivocada que tenim de la prehistòria?

No eren una gent tan primitiva com es sol creure. Que vivien en coves? Vostè va avui a l'alta Garrotxa i encara trobarà algun neorural vivint en coves.

He observat que al llibre hi ha fins i tot un comerç incipient.

És que havien de comerciar per força. A Serinyà no hi havia el sílex per a fer ganivets per exemple, n'hi havia al sud de França. Per tant, havien de fer un intercanvi. O les pells de grans animals, que les tenien les tribus del nord d'Europa, igual que les cornamentes per a fer armes. O les dones.

També eren objecte de comerç?

Sí, pel tema de la consanguinitat. Els clans eren d'una vintena de persones, havien d'anar a buscar dones a un altre clan. No sé com, però sabien que per renovar la raça no es podien aparellar només els del mateix clan.

Que bé vivien sense fronteres, oi?

Sí, aquests anaven amunt i avall, sense problemes. En canvi nosaltres cada cop volem posar més fronteres. Que hi havia lluites entre ells? Evidentment, i també hi ha lluites ara, és inherent a l'home.