L'augment de les activitats d'oci al Pirineu, sobretot durant els mesos d'hivern; els treballs forestals; l'impacte del canvi climàtic i l'increment dels depredadors i ungulats salvatges estan fent recular la presència del gall fer al Pirineu. La gallinàcia més gran de Catalunya, una espècie amenaçada a tota la península i que que viu als indrets freds del Pirineu, compta actualment amb menys de 400 mascles censats a Catalunya. En els darrers deu anys, ha patit una regressió de prop del 30%.

La situació més greu d'aquesta espècie és a la Cerdanya, on la reducció d'efectius ha estat del 71% en la darrera dècada, seguida de l'Alt Urgell, amb una reducció d'un 55%, i la Val d'Aran, de prop d'un 40%. En la resta de comarques, la regressió és menor, entre el 10 i el 20% (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès), o presenten una situació de certa estabilitat, com a l'Alta Ribagorça i el Berguedà.

Tot i la seva important mida -els mascles fan uns 95 cm des del bec fins a la cua i pesen entre 3,5 i 4 quilos- és una espècie molt discreta que necessita de boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat, lluny.

Seguiment via satèl·lit

Per conèixer la població de l'espècie als Pirineus, s'ha posat en marxa una prova pilot per fer seguiment d'exemplars via satèl·lit. L'impulsen conjuntament la Generalitat i el Conselh Genrau d'Aran, dins d'un projecte Interreg Poctefa Habios, finançat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional, que té per objectiu protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs i de la seva biodiversitat. Compta amb el suport del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

En aquest sentit, l'any passat es va començar la col·locació de dispositius de seguiment a alguns exemplars en fase de proves. En total, es van capturar i marcar sis exemplars: cinc mascles i una femella. En concret, dos a la comarca del Berguedà, un a l'Alt Urgell, dos al Pallars Sobirà i un a la Val d'Aran.

Enguany, les captures d'individus ja han començat a la zona de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà i aquests dies s'estan duent a terme a la Val d'Aran. L'actuació es du a terme amb el suport del Cos d'Agents Rurals i Forestal Catalana.

Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verd al coll i el pit. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit d'un taronja pàl·lid i són més petites, ja que mesuren uns 60-65 cm i pesen al voltant d'1,5 kg.

Viuen en els boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord. És una espècie fràgil, que fuig del contacte amb els humans, i per això l'Associació Paisatges Vius, conjuntament amb la Generalitat, en el marc del projecte Perifer ha dut a terme una campanya de sensibilització i informació, amb l'edició de cartells informatius, materials educatius i la col·locació de senyalització a l'entorn de les estacions d'esquí.

L'objectiu és divulgar bones pràctiques entre la ciutadania a l'hora de freqüentar zones on hi és present, per evitar destorbar-lo i facilitar el seu desenvolupament i creixement.