El que diu el New York Times, el diari més important del món, sol anar a missa. Però no sempre. En les darreres setmanes ha provocat entre els crítics i afeccionats a la gastronomia un cert aldarull per un reportatge sobre els ous estrellats. El fet ha estat especialment significatiu a Madrid, perquè molts consideren que els plats emblemàtics de la cuina capitalina son el cocido madrileño, els callos i precisament els ous estrellats de Casa Lucio. No deixen de ser uns ous ferrats no massa fets que es depositen i esparrequen sobre un plat de patates fregides tampoc massa fetes ni cruixents, de tal manera que el rovell de l'ou líquid impregna fastuosament les patates.

D'aquesta delícia, a Casa Lucio, el restaurant més famós de Madrid, en fan unes 400 racions cada dia. Un plat que s'ha fet a les cases tota la vida i del qual Lucio va tenir l'encert de trobar el punt de cocció ideal i posar-lo a la carta del restaurant com a plat emblemàtic.

El sacrilegi del diari novaiorquès és doble, segons els ofesos (en canvi, a Casa Lucio, que està per sobre del bé i del mal, s'ho han pres amb sentit de l' humor). Primer perquè el reportatge diu que es tracta d'un plat d'origen canari que es menja a tot Espanya i que canvia a cada regió el nivell de cocció de l'ou. Sembla que aquesta afirmació es deu al fet que el redactor hauria copiat el redactor d'una entrada equivocada de la Wikipedia. En segon lloc, la fotografia és horrible.

No es veuen enlloc els suculents ous d'en Lucio, sinó quatre ous com fets al plat, ressecs, sense esparracar, envoltats de patates petites rostides i no pas fregides. Aquests temes tenen molts seguidors, com les polèmiques pels ingredients prohibits de la paella o els espaguetis carbonara.

Els crítics de la premsa madrilenya han repassat de valent el diari americà per no haver treballat adequadament ni el text ni la fotografia. De moment, a Nova York no han reaccionat. He de dir que aquest diari sol ser molt curós en reconèixer les seves errades. Soc subscriptor de la seva edició digital i ho veig sovint. La seva errada més famosa es produí després de l'edició del 7 de desembre de 1898. Aquell dia, a la portada, apareixia com a número d'exemplar el 14.499. L'endemà es datava com a 15.000 en comptes del 14.500 que pertocava. Fins 102 anys després no se n'adonaren. Però el diari té moltes coses bones i fa patxoca.

Fa anys, estava intentant convèncer els meus caps de Televisió Espanyola que havíem de dedicar un documental a en Ferran Adrià i no me'n sortia. El 2003, el diari de Nova York li dedicà a Ferran Adrià la portada del diumenge i 14 planes interiors. Vaig dur un exemplar a una reunió i el director fou expeditiu:

- Si además de don Jordi Bosch lo dice el New York Times, hágase.

Casa Lucio és el restaurant més famós de Madrid. Anar-hi és una mena de versió visual de la revista Hola!. Famosos de veritat i de «medio pelo». És també l'essència de la cuina madrilenya.

Aquesta era una petita vila al centre de la península comparada amb Toledo o

Valladolid, on bàsicament tenien al voltant alguns xais i alguna llegum.

La capitalitat els va donar molt producte que arribava a la cort des de tota la península. Així va néixer la taverna madrilenya, de la qual segles després Lucio n'és un il·lustrat exemple. També és el restaurant on he menjat més cops a Madrid. No m'atreveixo a fer números, centenars de cops. Com a amfitrió hi he portat molta gent de tot arreu de visita a Madrid que em demanaven conèixer l'essència del madrilenyisme (que no madridista, perquè la casa és atlètica).

Recordo amb gran simpatia la visita que em feu un matrimoni gironí ja fa anys. Quedaren meravellats amb els ous de Casa Lucio.

Un temps després em demanaren per tornar-hi amb una preocupació. Aquell hivern els havien provat de cuinar a casa, però mai els sortien com a Casa Lucio. Els nens amenaçaven gairebé amb fugir si tornaven a fer-ne.

Vaig parlar amb Lucio i aquest va dur-los a la cuina perquè veiessin en directe com es feien els famosos ous.

Aviat descobrirem l'errada: la barreja de l'ou amb la patata la feien els meus amics a la paella i amb el foc encès! El rovell, en coure's, feia una mena de bola amb la patata, totalment inmenjable. Afortunadament, la pau familiar fou reparada.