A en Puigdemont li convenia que continués el PP en el poder?

L’expresident estava convençut que amb el Govern de Rajoy l'independentisme estava guanyant la batalla del relat en l’àmbit internacional, que havien aconseguit que es veiés al PP en l'exterior com el partit repressor, hereu del franquisme. I que amb el PSOE, no només no aconseguirien tampoc res, sinó que a més estarien obligats a repensar la seva estratègia.

Convergents de pro com Xuclà i Pascal, en canvi, pensaven diferent?

Sí. Per a ells la via del diàleg i la negociació dins de la llei sempre ha estat l'única opció, però amb el PP les vies de comunicació estaven tancades i les seves opcions implicaven canviar el govern.

Van enganyar Puigdemont perquè donés suport a la moció de censura?

Van maniobrar per a fer creure a l’expresident, a través de Pablo Iglesias, que es quedaria sol aguantant en Rajoy, perquè «els bascos» donarien suport a la moció, quan la veritat és que el PNB estava esperant saber què feia el Pdecat per a prendre una decisió.

Creu que en Puigdemont es va sentir enganyat en descobrir «el parany»?

El preu que Pascal, Xuclà i Campuzano han pagat per la seva gestió de la moció de censura respon aquesta pregunta. Puigdemont mai els va perdonar la maniobra.

Quina opinió creus que tenen Pascal, Xuclà i uns altres convergents històrics, de Puigdemont?

Una part dels convergents històrics considera que Puigdemont és un egòlatra i un fanàtic perillós que ha destrossat la història de Catalunya.

I vostè, quina impressió en va treure quan va visitar-lo a Brussel·les?

La meva impressió és que és una persona solitària, austera, compromesa i determinada, amb la dosi d'ingenuïtat necessària per a la gosadia.

L'última setmana de maig de 2018 van ocórrer coses que desconeixem?

Diguem que en llibre explico tot el que puc explicar, però hi ha serrells reveladors que m'he hagut de guardar a petició de les fonts. Qüestions que tenen a veure amb servituds i deutes dels partits amb persones retirades que continuen trucant a la porta de les institucions perquè se'ls retornin favors. I d’altres que revelarien fins a quin punt es va estar buscant la manera d'influir en la situació judicial dels presos.

El tarannà dialogant de Sánchez està perjudicant el relat independentista?

Sens dubte l'actitud pública de Sánchez està obligant l’independentisme radical a canviar de discurs, a desvestir-lo de victimisme. Ara els resulta més difícil convèncer o ser escoltats, almenys en l'exterior.

Hi ha divorci Puigdemont-Pdecat?

Això sembla, ara com ara.

Quin futur li espera a Puigdemont?

Un futur fora de Catalunya amb un càrrec polític cada dia més simbòlic i menys influent. Segons em va confessar, només tornaria si a Espanya absolguessin els presos o Estrasburg esmenés les condemnes. I el TEDH no sembla estar emetent senyals molt falaguers per a l’expresident...

I a Catalunya?

En aquest cas, no puc creure sense desitjar