Una vegada passades les eleccions municipals toca el ball dels pactes en aquells municipis on no hi ha una majoria clara aplicant, així, la llei electoral que tots els partits en un moment o altre han blasmat però que mai s'han atrevit a canviar. A banda de l'anomenada «batalla» de Barcelona, on es dirimeixen qüestions que van molt més enllà dels límits de la Ciutat Comtal, l'intercanvi de cromos és com una mena de mosaic multicolor on es prenen posicions d'avantatge i/o d'oportunitat sovint en funció de múltiples raons que van des de la confrontació de programes, propostes concretes o difuses però també la coneixença, virtuts o defectes dels adversaris amb qui es poden establir acords.
Fins al pròxim dia 15, en què es constituiran els nous ajuntaments i segurament també aquell mateix dissabte, assistirem a les corredisses per uns pactes possibles abans que l'aplicació de la pròpia i infamada llei faci guanyadora la llista que hagi obtingut més vots a les passades eleccions. Als pobles de les comarques gironines hi ha nombroses experiències de compromisos que alguns podran qualificar de «contra natura» per la unió en un projecte comú de sigles oposades però en el fons, no són altra cosa que voluntats compartides de llistes diferents amb l'objectiu de treballar plegats pel bé del municipi. Calonge és un dels pobles on històricament sempre es presenten més llistes però, en aquest sentit, és probablement el que més i millor ha sabut aplicar aquesta màxima d'unir esforços més enllà d'unes sigles enfrontades en una contesa electoral.
Però Girona és diferent. A la ciutat dels quatre rius, abans de començar a estudiar possibilitats matemàtiques, ja s'han posat línies vermelles. ERC, que ha pactat amb els socialistes a molts municipis, ha desestimat en canvi qualsevol acord amb el PSC de Girona per arrabassar l'alcaldia a Marta Madrenas al·legant que «són els del 155» obviant, interessadament, que l'aplicació d'aquest article de la Constitució es va produir perquè l'expresident Carles Puigdemont no va voler convocar les eleccions que l'haguessin desactivat tal com ha recordat reiteradament el lehendakari basc Iñigo Urkullu, que en fou un mitjancer compromès. Sembla que aposten per donar suport a la llista de dretes de JuntsxCat, per la qual cosa demanen també el suport de Guanyem Girona (CUP) que sembla que ja els pot anar bé aquesta opció, no en va, més enllà de proclames a favor dels drets socials i dels més desvalguts del seu líder Lluc Salellas, saben perfectament que bona part del seu electorat nou prové de classes mitjanes benestants de Girona que han volgut donar un toc progre al seu vot. Per la seva banda, l'actual alcaldessa, Marta Madrenas, utilitza de manera intel·ligent els seus silencis bo i esperant que, finalment, la lletra de la llei s'imposi i acabi tornant a ser la primera edil d'un consistori dividit.
I enmig d'aquest foc creuat de corrons sanitaris, l'alcaldable socialista Sílvia Paneque ha tingut la gosadia de fer una proposta que traspassa per elevació suposades directrius polítiques partidistes per endinsar-se en la realitat d'un panorama nou i obert que es presenta a la ciutat. Ha fet una crida a ERC i Guanyem per fer una nova majoria que porti canvis substancials en les formes de governar Girona posant la ciutat, els seus problemes i els projectes de futur per damunt d'altres consideracions ideològiques. És a dir, parlar de la Devesa, de l'àrea urbana, de la carretera Barcelona o del fons Santos Torroella. I arribar a acords. Una proposta valenta, ja que si el «procés» es comença a desinflar algun dia, serà perquè responsables polítics assenyats han obert camí a base de compartir espais de responsabilitat. I quin àmbit millor per començar a fer proves que aquesta ciutat que tots diuen estimar?
