11 de juny de 2019
11.06.2019
Paco Jiménez

«Els símptomes dels llibres eren els del meu germà»

11.06.2019 | 06:00
«Els símptomes dels llibres eren els del meu germà»

Paco Jiménez, que va ser catedràtic de Diversitat Educativa, publica «El meu germà a les alforges» (ed. Gregal), una recerca dels orígens i un homenatge al germà esquizofrènic. El presenta el dia 14 a Platja d'Aro, el 19 a Olot, el 21 a Girona i el 25 a Sant Just Desvern

Porta el germà a les alforges?
Sí, i me'n vaig adonar el dia que vaig agafar la bicicleta per anar al poble dels meus pares, on vaig néixer, a la província de Jaén. Anava a fer 1.100 quilòmetres en nou dies, a 67 anys, i només sortir de Girona em vaig adonar que, a més de les alforges de la bicicleta, amb tota la intendència, portava alforges mentals.
Era una recerca dels orígens?
Sí, es pot qualificar de recerca dels origens. En marxar, estava llegint un llibre del neuròleg Oliver Sacks que comença amb una cita de Kierkegaard: «has de viure mirant endavant, però per entendre la vida has de mirar enrere». Anava a buscar els orígens del meu germà per entendre quan la vida se li va tòrcer. Vaig manllevar la frase de Kierkegaard, anant des de la mort del meu germà al naixement, en etapes ciclistes.
Diria que el seu germà el va marcar.
Molt, era el meu germà i no recordo haver tingut mai diferències amb ell, de molt jove vaig aprendre a fer-li de suport, tot i que ell era més gran. I a més, tots els estudis que vaig fer estaven relacionats amb educació especial, amb psicopatologies...
S'hi va dedicar pel seu germà?
Jo no ho volia reconèixer, era massa orgullós, però ara diria que sí. Quan feia tercer de carrera vaig començar a veure que feia coses que jo estava llegint. Aquells símptomes eren els d'en Pedro!
Però no s'ha fet metge.
No vaig estudiar Psiquiatria perquè no em podia entretenir, havia de mantenir els meus pares i el meu germà, que encara no tenia cap pensió.
Una joventut gens divertida...
El pare havia quedat a l'atur. També surt al llibre, jo no hi tenia bona relació, pensava que un pare havia de ser una altra cosa. Era jove, en fer-me gran he entès els valors que tenia. El viatge és també els orígens del meu pare. Jo estava equivocat, del tot. Amb el temps, entens com va haver de treballar aquell matrimoni que va arribar a Catalunya fugint de la fam.
Al final la vida és cosa de sort?
Una part molt important és sort. La meva vida seria diferent si, en lloc d'arribar a un pis de Sant Just Desvern, hagués arribat a Catalunya per viure en una bar­raca al Somorrostro
Què ha après del seu germà?
He après a respectar la diferència. Estic convençut que el mal de la humanitat és no respectar-la. No ens hem cregut mai del tot la integració dels diferents. L'experiència amb el meu germà, tot i ser extraacadèmica, és la millor que he pogut tenir.
I essent fill de la immigració, entendrà també els immigrants d'avui.
Sempre dic als meus fils que podríem ser un d'aquests que arriba en pastera. Soc radical en això, m'agrada ser radical.
Em pensava que amb l'edat es perdia, això.
Jo ho continuo essent. Si no, seria com perdre els orígens. Els valors els he après del meu germà i amb les lectures que he anat fent. Per descomptat que no hi ajudaven ni el franquisme ni el catalanisme, t'havies de buscar la vida.
El viatge ha sigut una catarsi?
Totalment, si no l'hagués fet, no hauria quedat mai tranquil. M'ha refermat en el fet que tant de bo el que hi he après de gran ho hagués après quan era més jove. Em refereixo a respectar les altres persones, les altres idees.
Per què ens costa tant, acceptar la diferència?
Perquè és fals que l'educació que hem rebut ens hagi ensenyat tots els valors. La moral judeocristiana té moltes mancances, es basa en la dicotomia bo-dolent, bé-mal... Quan viatges, per exemple, a fer cooperacions, veus que les coses no són així. He, he, diria que com més vell em faig, més revolucionari soc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit