12 de juny de 2019
12.06.2019
Diari de Girona
Jan Garrido

«Aquesta vegada intentarem portar el bon temps a Girona»

12.06.2019 | 06:00
«Aquesta vegada intentarem portar el bon temps a Girona»

La música en família omplirà aquest cap de setmana la Devesa de Girona. Un dels caps de cartell dels concerts gratuïts que oferirà el Festivalot és Xiula (diumenge, 12.30 h), un grup de Barcelona impulsat per dos educadors socials, Jan Garrido i Rikki Arjuna, que s'han obert camí dalt d'un escenari amb els seus espectacles dirigits a tots els públics. Aquella mateixa tarda també seran a la Festa Major de Cassà.

Si Xiula toca a Girona vol dir que diumenge plourà?
(Riu). Espero que no, aquesta vegada intentarem portar el bon temps a Girona! És bastant estrany que ens plogui als espectacles, l'any passat va ser un dels que més cops vam haver de suspendre concerts per la pluja però total van ser 3 o 4... i dos eren a Girona, per al Festivalot i a La Copeta, per Fires. Potser no tenim un cant celestial però tampoc ho fem tan malament perquè plogui sempre que venim. En tenim moltes ganes, de tocar, perquè a Girona hi ha bons amics nostres i ens fa il·lusió per fi tenir contacte amb el públic de la ciutat.
Com es defineixen?
Com una experiència d'animació musical que reuneix dos components, un bon contingut educatiu i de valors. Tot el que componem són peces de creació pròpia, amb un contingut molt treballat. Les canços tenen a veure amb el nen i la nena, la vida, el món, l'adolescent... i la música és el mitjà que fem servir per arribar a les persones. També plantegem un tipus d'espectacle fresc i atrevit, que mira a tots els públic. Nosaltres anem dels 0 als 100 anys. La mirada nostra és cap al nen i la nena, però també cap al nen i la nena que hi ha en l'adult, i per això podem arribar a tothom. Així s'acaba creant una experiència transgeneracional molt maca.
Què ha canviat perquè la música per a famílies visqui aquest «boom» dels últims anys?
Primer de tot que els grups que ens hi dediquem ho passem bé fent el que fem. Això principalment. Ens agrada la música que fem. S'han ajuntat diverses coses: des de fa temps hi ha un canvi d'educació en el lleure, els espais estan ben cuidats i la tradició de música infantil ha anat fent bon xup xup en espais culturals, d'esplai... després també ha passat que, a poc a poc, allò que semblava carrincló i cumba cada cop ha sigut més ben vist en les festes majors, i s'ha anat dignificant el gremi. Fa 15 o 16 anys que m'hi dedico i abans anàvem en escenaris perifèrics que no veia ningú i, en canvi, ara ja ens situen en el principal.
Com aprofiten la seva formació d'educadors socials per a la música?
Xiula, a part dels espectacles, també fa sessions educatives en instituts i escoles. Per exemple, per treballar el tema del bullying. A més també fem processos participatius per crear cançons per a entitats i escoles. Reunim la identitat i valors de cada centre i creem el seu himne. Això fa que estiguem molt a prop de les escoles i dels centres educatius. Com a educadors socials treballàvem en centres de menors i això fa que coneguem bé aquest món.
Com es creen «hits» per a nens com ara «Verdura i peix»?
Els nostres hits es creen a partir d'una idea molt concreta. En el cas de Verdura i peix parlem de l'alimentació saludable. La cançó té una tornada que s'enganxa molt i ingeni. Quan l'escoltes per primera vegada dius: «Això és brutal!».
A quins altres temes canten?
Ens motiven els temes que ens toquen a nosaltres, o que recordem de quan érem petits. O aquells de què cal parlar. Tenim una cançó, Vulva i penis, que parla que per què se'ls anomena d'altres maneres i no pel seu nom. Hi ha d'haver una cançó que parli d'això, com també en volem fer una sobre el plàstic i els problemes que genera per conscienciar els nens.
Què oferiran al Festivalot?
El nostre espectacle de carrer habitual. És un xou supercanyero, que estic segur que agradarà molt. Ens fa molta il·lusió tocar al Festivalot perquè aquesta mena de propostes serveixen perquè gent que no et coneix et pugui descobrir i s'engresqui amb la nostra proposta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook