13 de juny de 2019
13.06.2019
Diari de Girona
Festucs

«Si et quedes repenjat en el que has fet abans, no avances»

13.06.2019 | 00:45
«Si et quedes repenjat en el que has fet abans, no avances»

Joan Martí, Aleix Ochoa, Marc Padilla i Oriol Ribas són quatre dels components de Festucs, una banda que acaba d'editar el seu primer treball, «Nit al paradís», i que tocarà demà al vespre a la plaça Sant Domènec de Girona. El dia 21, Dia de la Música, ho farà a la plaça dels Jurats.

Per què Festucs i no Cacauets?
Ja havíem començat els assajos i encara no teníem nom per al grup. Un membre, el baixista, va proposar Festucs. Festucs sona bé; s'assembla a festa, no? Al cap d'una setmana ens vam assabentar que significa pistatxo.
Un primer disc és com fer l'amor per primera vegada?
No ben bé, perquè el disc es practica abans de gravar-lo (riuen). Potser s'assembla a tenir un fill, l'has cuidar...
Ja que surt el sexe: Nit al paradís es refereix a alguna nit en un local de la Jonquera que porta aquest nom?
Ja hi vam pensar, però no. Aquest paradís és més o menys la nostra utopia. De fet, el disc relata el transcurs d'una nit, que comença a poc a poc, passa per la festa a tope i finalment va abaixant el nivell, fins que ja surt el sol. És una manera de presentar en públic la nostra nit ideal.
Barregen idiomes, barregen estils... els agrada la barreja?
Sí, som com una paella, que hi caben molts ingredients diferents, des de gambes a pèsols. Cadascun de nosaltres té una visió diferent de la música. Per això el disc no és d'un sol estil, sinó que és com una connexió de tots els membres del grup. Ens hem fusionat perquè tothom s'hi senti bé. Qui l'escolti sentirà que a dins hi ha el toc de tothom.
És positiu que un grup sigui així d'heterogeni?
Per nosaltres sí, perquè hem sabut trobar el punt en comú. Si tots vinguéssim d'allà mateix, seríem un grup molt típic. En ser tan diferents, es crea una cosa nova.
La festa i el ball estan tan presents a les lletres perquè són importants a la seva vida?
Som joves!
I ja està?
I és el que hem viscut bastant. I el que vivim ara.
I el que viuran sempre?
Si tot va bé, sí. Ens encanta sortir de festa. A més a més, és l'esperit que volem transmetre en els concerts, que tothom balli i s'ho passi bé.
Ho crec, per això un tema es diu Noche de parranda. Què no pot faltar en una nit de parranda?
Música. I el que mola més és estar amb els col·legues, amb els amics. El que hi hagi a partir d'aquí ja no és tan important.
Quan no toquen també surten junts? Això pot acabar cansant-los...
Sempre anem junts i si alguna nit no hi anem, ens acabem trobant. No ens en cansem , ja ens coneixem de fa molts anys.
A No me conoces canten: para progresar hay que avanzar sin mirar atrás. No és bo mirar enrere?
Allò bo de no mirar enrere és que no veus els problemes que hagis pogut tenir abans. Si et quedes repenjat en el que has fet en el passat, no avances.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook