S'ha sentit una mica a la presó, revisant el llibre?

M'he sentit entenent quina és la vida d'una persona privada de llibertat. Llegint el llibre i havent visitat la Dolors Bassa al Puig de les Basses, he entès la frase del mateix Puig Pujades al llibre, quan diu que «ésser mancats de llibertat és la més gran pobresa que pugui patir-se».

Les presons dels anys 30 serien força diferents de les actuals, suposo.

La presó on va estar Puig Pujades ­-el van empresonar pels fets d'octubre de 1934- annexa al seminari de Girona, estava en un estat lamentable, ell la qualifica de «bruta, abjecta i pudent». Res a veure amb els nivells de confortabilitat de les presons actuals. Però crec que el patiment pel fet d'estar mancat de llibertat, és el mateix. És igual que estiguis en millors condicions.

Ens queixem de la repressió de l'Espanya actual i oblidem que la República va ser encara més dura.

Efectivament. I en sortir de presó, Puig Pujades va fer un parlament en plena rambla de Figueres, i va acabar amb un «Visca la República!». La mateixa república que el 1934 l'empresonava, en febrer del 36 li permetia guanyar la llibertat.

Els presos del procés, el dia que surtin, cridaran «Visca la Constitució»?

Sí que el «Visca la República» de Puig Pujades, actualment equivaldria a un «Visca la Constitució» o «Visca la democràcia», però crec que es sentiran més identificats cridant «Visca la llibertat».

Puig Pujades era un pres polític?

Ell s'hi qualifica, però només per diferenciar-se dels presos comuns. Era comissari delegat de la Generalitat a Girona. Estava pres per uns fets que van succeir l'octubre de 1934, una sublevació que va comportar violència, inclús hi va haver morts. No era un pres per les seves idees.

I els del procés?

Estan també acusats d'uns fets, per més que siguin desproporcionats i amb acusacions fora de lloc. És un error buscar l'equivalència amb els presos polítics del franquisme -que sí que ho eren per les seves idees-, s'hauria de buscar amb els de la segona República, que són dues etapes democràtiques. Tant el 1934 com ara, es jutgen uns fets.

Què és el que més l'ha impressionat revisant aquest llibre?

L'enteresa i la serenor de Puig Pujades narrant en tercera persona els seus primers mesos a la vella presó de Girona. Ho descriu molt bé en Carles Rahola en el pròleg, que valora el llibre com un document humà i hi diu: «L'autor, enfortit per la dissort, no gemega ni es plany, ni es lliura a la desesperació, i si té moments de defallença, reacciona tot seguit,...». Rahola i Puig Pujades van ser probablement els grans prohoms de la cultura gironina del primer terç del segle XX, i van significar un pont entre Figueres i Girona. Simbolitzaven els valors del republicanisme.

A veure si tenim sort, i del procés en surt una obra de la mateixa magnitud literària que la de Puig Pujades...

Estaria bé, perquè és una obra plena d'humanisme, ajuda a entendre la vida a l'interior de les presons. Sense cap mena de rancúnia, ell expressa el seu desig de llibertat. De tota manera, qui el llegeixi veurà que, entre octubre del 34 i la situació actual, de semblances, poques. Només n'hi ha una: el desig de llibertat. De fet, mentre llegia el llibre em venia al cap la tarda que vaig visitar la Dolors Bassa.

Impressiona aquesta falta de rancúnia de Puig Pujades a la presó...

Descriu els costums, la vida, els companys de la presó, i destaca les dues vàlvules d'oxigen que l'ajudaven a superar la situació: les comunicacions que aportaven les visites -diria que el règim era més permeable que l'actual-, i els llibres, tant en l'apartat de lectura com, en el seu cas, d'escriptura.