Una de les novetats editorials més interessants del passat Sant Jordi va ser, en la meva opinió, la del llibre Girona desapareguda, una recopilació d'imatges antigues que ens mostren una ciutat en blanc i negre a través d'un recorregut que ens permet conèixer més i millor el nostre entorn, els barris, la seva gent i la vida en uns temps en què el tombant del segle feia presagiar noves possibilitats de futur.
Gràcies al patrimoni fotogràfic de què disposa actualment el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, els autors d'aquesta publicació, Joan Boadas i David Iglésias, han elaborat els textos que acompanyen les fotografies, a través dels quals ens desperten sensacions de memòria oculta, de records vivíssims en alguns casos però també de curiositat i de coneixement d'una ciutat que, a poc a poc, s'anava transformant. Les imatges ens evoquen temps passats dels quals tan sols en queda la plasmació gràfica, com poden ser per exemple l'enderrocament de la muralla a la zona de la Gran Via just davant les naus de la fàbrica Grober presa pel fotògraf Antonio J. Garcia Asensio l'any 1908, el mercat de l'Areny amb les vaques per vendre on avui hi ha la plataforma de ciment anomenada plaça Catalunya o les bugaderes que renten roba a prop d'aquest indret al peu de la muralla encara dempeus, que, poc després, al voltant del 1901, ja no hi seria. D'altres són més recents i, per tant, encara formen part de la memòria viva de molta gent com les fotografies que ens recorden les competicions que se celebraven al camp de futbol de Vista Alegre, però també les de la pista adjacent d'hoquei on tanta mainada va calçar per primera vegada uns patins que es llogaven per hores. Són també presència gràfica les vergonyes del barraquisme, ja sigui a la muntanya de Torre Gironella, les anomenades «barraques del Río» a la llera del Ter o els albergs provisionals que es van construir l'any 1962 com a alternativa als habitatges de les «barraques del Río» que havien patit els efectes d'una inundació.
No es tracta d'un recordatori nostàlgic, ja que els canvis que hom pot constatar en els espais retratats han estat positius per al desenvolupament de la ciutat, tot i que no m'he pogut estar d'aturar-me en la imatge de la plaça del Vi presa l'any 1911 per un autor desconegut amb l'edifici de l'ajuntament en primer pla. Del que observem, poques coses han canviat, llevat que l'antic Cafè d'en Vila ha estat substituït per l'Oficina Municipal d'Informació, però tot i els anys transcorreguts és una imatge que guanya consistència respecte l'actualitat gràcies a la magnificència dels fanals d'enllumenat avui malauradament desapareguts.
El cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, ha sabut plasmar en paraules aquesta transformació de la ciutat a través dels volums Girona, entre la història i l'actualitat descrivint-ho així: «Una ciutat que en el moment del canvi de segle estava encara totalment rodejada de muralles; en la qual l'estament eclesiàstic marcava una forta empenta i l'automòbil no havia trepitjat encara els seus carrers; en què el seu comerç era de tipus familiar i escassament desenvolupat... Aquesta ciutat que en pocs anys s'ha transformat considerablement, adquirint una fisonomia material i humana que la farien desconeguda als ulls dels més pròxims avantpassats. En molts aspectes, la nostra ciutat ha canviat més en els darrers cinquanta anys que en els cinc segles que ens separen de l'Edat Mitjana». Aquest llibre editat entre Efadós i l'Ajuntament ens permet copsar aquesta transformació a través del record d'unes fotografies fetes per professionals com Valentí Fargnoli, Amís Unal o Sebastià Martí, però també per autors desconeguts i aficionats que van saber copsar un moment, un paisatge, una realitat de la seva, la nostra, Girona.
