27 de juny de 2019
27.06.2019
Jordi Merca Monologuista

«Crec que poques persones avui sabrien fer una arrel quadrada»

27.06.2019 | 00:35

Acompanyat d'Ivan Vilches, que posa en directe banda sonora a l'època, Jordi Merca presenta diumenge (19 h) al Teatre de Salt, a benefici d'Oncolliga, el seu xou «Yo sobreviví a la EGB»


Amb quines seqüeles va sobreviure a l'EGB?

Les de jugar al carrer, veure dibuixos animats a la tele, pelar-se els genolls...

Totes bones?

Sense cap dubte.

Els nens d'avui es perden moltes d'aquestes coses?

Els nens d'ara juguen a la tablet i estan vigilats, no sigui que es facin mal o es posin terra a la boca. I que mengin sa. Abans, ens fèiem mal, baixàvem per tobogans de ferro que quan feia sol cremaven, i menjàvem entrepans de Nocilla.

Va rebre moltes bufetades a col·legi?

No, a la meva època ja no se'n donaven, soc de l'última època de l'EGB i això ja no es portava. Ara bé, de càstigs, sí que se'n repartien. Moltíssims. Ara no és que no es castiguin, és que els nens no porten ni deures, a casa. Quan jo feia EGB, tot un dia del cap de setmana l'havia de dedicar a fer els deures.

Sort que ha tingut. A mi em donaven una bufetada per cada falta al dictat.

Hòstia, déu-n'hi-do.

Un aprenia ortografia, això sí.

I l'aprenia de cop, mai millor dit.

No hi havia bullying però hi havia un pinxo a cada classe?

A cada classe hi havia el xungo, el guai, i el guapo.

Vostè quin era?

Jo era el que sempre la liava, però dissimulava prou bé per escapar-me'n.

Quina assignatura recorda amb més pànic?

Matemàtiques, sempre. Les taules de multiplicar, el mínimo común múltiplo, les arrels quadrades...

Quantes vegades a la vida ha necessitat fer una arrel quadrada?

Entre zero i mai. De fet, crec que molt poques persones avui sabrien fer una arrel quadrada.

Els pares també han canviat?

Molt, igual que els nens. Es tracta que tot sigui felicitat, que el nen no es faci mal... anem amb massa cura.

I un dia creixeran i es trobaran amb la vida, que no mira prim...

Sí, quan arribes a la vida real, tot és més dur.

Era més de jugar al carrer o d'anar a casa a veure els pallassos de la tele?

Era més de jugar al carrer, jo era de molta pilota. Això sí, quan feien Bola de Drac o Oliver i Benji, havia de ser a casa.

Ara sí que veig que m'he fet vell. Quan feien això, jo ja no estava per TV.

Veu? Vostè devia mirar La bola de cristal.

Què diu, home! Jo soc de l'època de Flipper, Bonanza i Daktari.

És el que té l'EGB, que va durar molts anys i la va fer gent que es porta 20 anys.

El problema actual és que ja comença a haver-hi polítics que no han fet EGB?

(Riu) Doncs és un bon punt de vista. Però no sé si el problema és que ells són molt joves o nosaltres mot grans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook