01 de juliol de 2019
01.07.2019

Alain Guiu: «Piano i amant són agradables d'escoltar si l'afinació és correcta»

El pianista Alain Guiu, que té casa a Llafranc, va oferir el dia 21 un concert benèfic al Teatre de Palafrugell, per a la reconstrucció d'una escola a Muccia (Itàlia), en col·laboració amb la fundació Andrea Bocelli · Durant molts anys, Guiu va acompanyar Charles Aznavour per tot el món

01.07.2019 | 20:51
Alain Guiu: «Piano i amant són agradables d'escoltar si l'afinació és correcta»

«L'home del piano» (Piano man) és sempre una persona tan trista com diu la famosa cançó?

L'home del piano, quan el toca, és el reflex del seu estat d'ànim. Com diuen els francesos, parlant de l'«Auberge Espagnole». Hi trobes allò que hi portes.

Recorda la primera vegada que va seure al davant d'un piano?

Ho recordo perfectament: estava espantat.

En què s'assembla el piano a una amant?

Tant l'un com l'altra són molt agradables d'escoltar si l'afinació és correcta.

El pitjor enemic d'un pianista és un espectador que té tos?

No, no, el pitjor enemic del pianista és un piano desafinat.

Alguna vegada ha hagut d'aturar un concert per culpa del públic?

Mai. Moltes més vegades del que la gent pensa, el públic té talent.

Aznavour era tan gran?

Va viure la seva passió al límit. Era exigent en la feina però també amb ell mateix. I era d'una fidelitat sense cap falla en l'amistat, en el nostre cas, de 50 anys.

És molt trista Venècia?

Cada dia més trista. És el preu de la glòria. Venècia pateix una lenta agonia, víctima del virus turístic.

Ha ofert un concert a benefici de la reconstrucció d'una escola: la música ha de ser solidària?

L'ambivalència de la música és que és un «ego trip» i, al mateix temps, és també el desig de donar i compartir. Ara bé, com que l'idioma de la música és internacional, sí, ha de ser solidària. Ni la música ni la solidaritat tenen cabuda en les normes politicosocials de cada país, perquè les superen.

Deia en Schumann que preferia les tecles negres... perquè les negres sempre han tingut millor ritme i bons malucs. Vostè també pensa igual?

El teclat del piano va trobar la solució al racisme. S'han de tocar i barrejar els dos colors per arribar a l'harmonia perfecta.

Alguna vegada ha tocat en un tuguri de mala mort?

En un bar de mala mort no, però en una boda de mala llet...sí ! En el Bronx de Nova York, en 1969. M'havia convidat a tocar amb ell, el meu amic Buddy Tate, gran saxo tenor. Era una boda de les «Black Panthers». 250 persones. Tots els convidats, negres. Tot els cambrers, blancs!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook